Llei de Kohlrausch

El físic alemany Friedrich Kohlrausch va demostrar, entre 1874 i 1879, en una llarga sèrie de mesures a baixes concentracions que les conductivitats molars dels electròlits forts (els electròlits que estan totalment dissociats, àcids i bases forts i sals) venen donades per la relació:

<math>\Lambda = \Lambda^0 - K \cdot \sqrt c</math>

relació que es coneix actualmente com a llei de Kohlrausch y en la que:

K és un coeficient, coeficient de Kohlrausch, que depèn más de la naturalesa de l'electròlit (és a dir, si és de forma MA, o de la forma M₂A₂, etc...) que de la seva identidad específica,
Λ és la conductivitat molar,
Λ⁰ és la conductivitat molar a dilució infinita, o concentració zero, i
c és la concentració en mol/dm³.