Llei de les proporcions recíproques

La llei de les proporcions recíproques o equivalents o llei de Richter es deu al químic alemany Jeremias Benjamin Richter, fundador de l'estequiometria, el qual la va descobrir el 1792, abans de les lleis de Proust i de Dalton, quan estudiava les reaccions de neutralització entre àcids i bases. És una de les quatre lleis ponderals. Diu així:

Les masses d'elements diferents que es combinen amb una mateixa massa d'un element donat són les masses relatives d'aquells elements quan es combinen entre sí, o bé múltiples o submúltiples d'aquestes masses.

Per clarificar-ho podem posar un exemple amb els òxids de clor i fòsfor. Existeixen, entre altres, el monòxid de clor, Cl₂O, i el triòxid de difòsfor, P₂O₃. Les masses de Cl i de P per gram d'oxigen en els seus composts és 4,432 g Cl/g O i 1,291 g P/g O, d'on s'obté una relació de 4,432/1,291 = 3,43 g Cl/g P. Si ara es combinen el clor i el fòsfor entre sí s'obté el triclorur de fòsfor, PCl₃ on la relació de masses és 3,43 g Cl/g P igual que l'expressada abans.

Referències

• Babor, J.A.; Ibarz, J. Química General Moderna (en castellà). 8^ena. Barcelona: Marín, 1979. ISBN 84-7102-997-9.