Lleis frumentàries

Lleis frumentàries (Leges frumentariae) fou una sèrie de lleis romanes en relació al proveïment de gra al poble. El govern havia de assegurar el subministrament i en èpoques d'escassetat, comprar el gra als territoris amb excedents per vendre el producte a un preu moderat. Aquest preu moderat fou conegut com l'annona vetus (l'annona vella) i els encarregats de garantir el producte eren els edils (o un magistrat extraordinari en períodes de manca important de producte, conegut com el prefecte de l'annona en llatí Praefectus annonae).

Quan l'agricultura va entrar en decadència a Itàlia el gra es va portar de províncies. El increment de la població indigent va fer que ni al preu moderat en què es venia el gra, pogués ser comprat per molts i l'estat o particulars que es volien fer populars havien d'oferir racions (donatio, largitio, divisio: i més tard frumentatio).

Aquestes donacions eren periòdiques però el 123 aC es va establir la primera norma d'un conjunt coneguts com lleis frumentàries, per donar gra a cost molt inferior del preu: la Lex Sempronia de Gai Grac per la que cada ciutadà rebria una quantitat de blat al preu de sis asos el modi, menys de la meitat del seu preu. La quantitat que podia rebre cadascun devia ser uns cinc modis i només ho podien obtenir els pares de família, si be afectava a tots els ciutadans, pobres o rics i fins i tot un cònsol va reclamar la seva part; cada persona havia de fer la sol·licitud personalment així que en general els rics no la feien. Aquesta llei va buidar el tresor i va crear un grup important de subsidiats sense interès en cap esforç productiu.

El demagog Appuleu Saturní encara va anar més lluny i el 100 aC va presentar la Llei Appulea per la que l'estat havia de vendre gra a un as per modi. El qüestor Quint Cepió va fer notar que el tresor públic no podia suportar aquesta despesa i es va generar gran oposició i probablement la llei no fou mai aprovada.

El 91 aC el tribú Marc Livi Drus va proposar la lex Livia, que anava pel mateix camí però fou vetada pel senat per haver estat aprovada en oposició als auspicis. D'aquesta llei no se'n coneixen detalls. Poc després el tribú Marc Octavi va proposar la llei Octàvia que modificava la Lex Frumentaria de manera que el tresor públic pogués suportar la pressió de la despesa, potser disminuint les racions o el nombre de ciutadans que la podien rebre, o apujant el preu.

Sul·la va promulgar la Llei Cornèlia el 82 aC que cancel·lava aquestes distribucions i això va fer pujar la popularitat del partit popular; el senat va haver de demanar als cònsols del 73 aC una llei sobre la qüestió, que fou la llei Terènia Càssia, que probablement va ser una renovació de la llei Semprònia i que permetia a cada ciutadà romà rebre un modi per 6 asos; el producte vindria de províncies a les que s'imposava l'obligació de proveir de gra a Roma al preu fixat (superior al de venda), en quantitats variables, gra que pagava el tresor.

Finalment el repartiment va esdevenir gratuït. El primer intent el va fer Juli Cèsar el 59 aC i es va posar en efecte el 58 aC amb la llei Clòdia del tribú Publi Clodi. En endavant ja no es va pagar pel gra. Una cinquena part dels ingressos de l'estat romà es van perdre al no rebre cap ingrés pel gra venut quan abans es rebia 6 asos per modi. El 57 aC Pompeu va rebre la superintendència del mercat del gra (cura annonae) per cinc anys, però no va fer cap alteració.

Quan Juli Cèsar va assolir el poder absolut va intentar abolir el sistema que portava a l'estat a la ruïna, però no ho va poder fer més que limitadament, encara que va reduir el nombre de perceptors. De les 320.000 persones que rebien l'annona en van quedar només 150.000; llavors es va establir que aquesta quantitat no es podia superar i els nous ingressos haurien de ser per vacant, i seleccionats pel pretor urbà. Probablement a més es va tornar al sistema de pagament reduït però sense gratuïtat. Els tiquets per rebre l'annona es van dir tesserae nummariae o frumentariae.

Suetoni diu que August va doblar el nombre dels perceptors (es va passar a 250.000 i després a 320.000 el 5 aC); finalment l'any 2 August va reduir el nombre a 200000 i va renovar les regulacions de Cèsar. Les regulacions d'August eren que cada ciutadà podia rebre una quantitat de gra (probablement cinc modis al mes) i havia de pagar una quantitat reduïda (ocasionalment l'emperador la va declarar gratuïta per celebracions, i quan era el cas era l'anomenada congiària); els indigents podien rebre el gra gratuïtament.

Aquest sistema fou continuat pels successors d'August, que van seguir amb els congiarum i el pagament reduït, però cap va gosar abolir el sistema (panem et circensis es deia llavors) i com a molt algun va apujar el preu. Segons Suetoni, Neró després del incendi de Roma, va abolir la venda subvencionada, però probablement només en va apujar el preu i va fer pagar als que abans ho tenien gratuïtament.

En algun moment va tornar a ser gratuït i cada ciutadà que el podia rebre tenia una téssera que li garantia (segle II). Més endavant encara, al segle III, en lloc de gra es donava l'annona cívica, és a dir pa, que amassaven i preparaven els anomenats pistores que el portaven als dipòsits de la ciutat i en un dia determinat el repartien als que tenien la téssera.

Quan Constantí I el Gran va traslladar la capital a Constantinoble el sistema es va traslladar a la nova capital, però a Roma no es va extingir encara totalment.