Llengües indoàries
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indo-aris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees. Van originar-se al voltant dels Urals i es van expandir cap al Sud, les terres de l'actual Índia.
Entre les llengües indoàries destaquen el sànscrit (molt usat en lingüística comparada), l'urdu o idioma oficial del Pakistan, l'hindi (la llengua més usada pels indis), el romaní o llengua original dels gitanos i el persa, tot i que és una de les famílies amb més representants. Els seus escrits es remunten al 2000 aC, sobretot en obres administratives, literàries i religioses.
Classificació
- Pahari o Septentrional, com el nepalès, kumaoni o garhwali
- Llengües del Nord-oest, com el saraiki (lahnda)
- Llengües dàrdiques, com el caixmiri[1]
- Madhya, Hindi, o llengües centrals, inclou els dialectes khariboli de l'hindi i l'urdú
- Magadhan o llengües orientals, com l'assamès, oriya i bengalí
- Llengües meridionals, com el marathi i el konkani
Referències
Enllaços externs
- The Indo Aryan languages
- Transliteration of Indic Languages & Scripts - Dr. Anthony Stone's Page
- Survey of the syntax of the modern Indo-Aryan languages (Rajesh Bhatt)