Llengües germàniques

Temes indoeuropeus
Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec Indoiranià (Indoari, Indoirànic) Itàlic extingides: Llengües anatòliques Paleobalcànic (Dàcic, Frigi, Traci) · Tokhari
Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indo-aris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites) Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics Il·liris · Indoirànics Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris
Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
Estudis indoeuropeus

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà. Se suposa que provenen d'un hipotètic protogermànic, que s'hauria parlat cap al segon mil·lenni aC.

Característiques

Les llengües germàniques comparteixen una sèrie de trets lingüístics:

• Mutacions consonàntiques descrites per les lleis de Grimm i Verner
• Lèxic comú d'origen no indoeuropeu
• Pretèrit acabat amb sufix dental (-t o -d) per als verbs febles
• Presència d'adjectius forts i febles

A més, bona part de les llengües germàniques actuals presenten una tendència a esdevenir llengües analítiques, cosa que es manifesta en una forta purga de la flexió verbal (en les llengües escandinaves orientals ja no s'hi fa cap distinció de persona o nombre), les declinacions i fins i tot el gènere de les paraules, que ha passat de 3 en el protogermànic (masculí, femení i neutre) a 2 (comú i neutre) en suec, danès i neerlandès només un en anglès, escocès i afrikaans.

Classificació i parlants

Les llengües germàniques a Europa

 Neerlandès (baix fràncic, germànic occidental)

 Baix alemany (germànic occidental)

 Alemany mitjà (alt alemany, germànic occidental)

 Alemany superior (alt alemany, germànic occidental)

 Anglés (anglo-frisó, germànic occidental

 Frisó (anglo-frisó, germànic occidental

 Escandinau oriental

 Escandinau occidental

La mobilitat de les tribus germàniques va propiciar ben aviat la dispersió i diferenciació de la seva parla, conformant-ne tres branques principals: del septentrional, occidental i oriental (totes les llengües del qual són extintes). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'antic nòrdic parlat a assentaments des de Grenlàndia i Vinland fins a Rússia o Normandia durant l'edat mitjana, el neerlandès i l'anglès estesos per via d'imperis colonials a partir de l'Edat Moderna i l'alemany esdevenint l'idioma més parlat del centre d'Europa. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona llengua és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'anglès.

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar (entés en el sentit etimològic de "popular", “parlat pel poble”, com oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Aquestes llengües es parlaven o es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic imperi Romà; els termes "romà/na" i "Romània" procedeixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants empraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a altres llengües presents en els territoris de l'antic Imperi, com el fràncic a França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

El primer escrit en què es troba el terme romà, d'una forma o una altra, referit a una llengua romànica es remunta al concili de Tours, l'any 813. És a partir d'aqueix concili que es considera que la primera llengua vulgar es distingeix del llatí, i es designa en efecte com una llengua a banda. Es tracta d'una forma de protofrancès, que rep el nom de rustica romana lingua o roman. No obstant això, en els Cartularis de Valpuesta, hi ha un text anterior que data de l'any 804, escrit en un castellà molt primitiu. L'evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent: 1. entre el 200 aC i 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar. 2. entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si. 3. a partir de 800: es reconeix l'existència de les llengües romàniques.

L'arbre lingüístic a partir del protogermànic seria el següent (discutible, ja que la distinció entre llengües i dialectes no és sempre clara):

• Llengües germàniques orientals (extintes)
  • gòtic
    • visigòtic
    • ostrogòtic
    • gòtic de Crimea (extingit cap al 1800)
  • vàndal
  • burgundi
• llengües germàniques occidentals
  • grup anglofrisó
    • anglès
    • escocès
    • frisó
  • alt alemany
    • alemany estàndard actual
    • luxemburguès
    • jiddisch
    • alamànic
    • alemany suís
  • baix alemany
    • baix fràncic
      • neerlandès
      • afrikaans
    • baix saxó
• llengües germàniques septentrionals (o escandinaves)
  • antic nòrdic
    • branca oriental (o continental)
      • danès
      • noruec (bokmål)
      • suec
    • branca occidental (o insular)
      • feroès
      • islandès
      • noruec (nynorsk)
      • norn (extingit)

Comparació de termes seleccionats

Català	Afrikaans	Alemany	Anglès	Danès	Escocès	Feroès	Gòtic	Islandès	Jiddisch	Neerlandès	Noruec (Bokmål)	Suec
a casa	Heim*	daheim*	(at) home	Hjem	Hame	Heim	Háimóþ	Heim	הײם (Heym)	thuis	Hjem	Hem
Allò	Dat	Das	That	Det	That	Hetta	Þata	Þetta	דאָס (Dos)	Dat	Det	Det
Alt	Hoog	Hoch	High	Høj	Heich	Høg/ur	Háuh	Hár	הױך (Hoyḫ)	Hoog	Høy	Hög
Cap	Kop	Haupt/Kopf	Head	Hoved	Heid	Høvd/høvur	Háubiþ	Höfuð	קאָפּ (Kop)	Hoofd/Kop	Hode	Huvud
Casa	Huis	Haus	House	Hus	Hoose	Hús	Hús	Hús	הױז (Hoyz)	Huis	Hus	Hus
Cuc	Wurm	Wurm	Worm	Orm	Wirm	Ormur	Maþa	Ormur	װאָרעם (Vorem)	Worm	Orm	Mask, Orm
Dia	Day	Tag	Day	Dag	Day	Dagur	Dags	Dagur	טאָג (Tog)	Dag	Dag	Dag
Donar	Gee	Geben	Give	Give	Gie	Geva	Giban	Gefa	געבן (Gebn)	Geven	Gi	Giva/Ge
Dos	Twee	Zwei/Zwo	Two	To	Twa	Tvey	Twái	Tveir	צװײ (Ẓvey)	Twee	To	Två
Ganxo	Haak	Haken	Hook	Krog	Heuk	Haken		Krókur		Haak	Hake/Krok	Hake/Krok
Llibre	Boek	Buch	Book	Bog	Beuk	Bók	Bóka	Bók	בוך (Buḫ)	Boek	Bok	Bok
Lluna	Maan	Mond	Moon	Måne	Muin	Máni	Ména	Tungl		Maan	Måne	Måne
Mà	Hand	Hand	Hand	Hånd	Haund	Hánd	Handus	Hönd	האַנט (Hant)	Hand	Hånd	Hand
Marró	Bruin	Braun	Brown	Brun	Broun	Brúnt	Bruns	Brúnn		Bruin	Brun	Brun
Molts	Menige	Manche	Many	Mange	Mony	Nógv	Manags	Margir		Menig	Mange	Många
Morir	Sterf	Sterben	Die	Dø	Dee	Doyggja	Diwan	Deyja		Sterven	Dø	Dö
Neu	Sneeu	Schnee	Snow	Sne	Snaw	Kavi	Snáiws	Snjór	שנײ (Šney)	Sneeuw	Snø	Snö
Nit	Nag	Nacht	Night	Nat	Nicht	Nátt	Nahts	Nótt	נאַכט (Naḫt)	Nacht	Natt	Natt
No	Nee	Nein/Nö/Nee	No	Nej	Nae	Nei	Né	Nei	נײן (Neyn)	Nee	Nei	Nej
Or	Goud	Gold	Gold	Guld	Gowd	Gull	Gulþ	Gull	גאָלד (Gold)	Goud	Gull	Guld
Pedra	Steen	Stein	Stone	Sten	Stane	Steinur	Stáins	Steinn	שטײן (Šteyn)	Steen	Stein	Sten
Pit	Bors	Brust	Breast	Bryst	Breest	Bróst	Brusts	Brjóst	ברוסט (Brust)	Borst	Bryst	Bröst
Poma	Appel	Apfel	Apple	Æble	Aiple	Súrepli	Aplus	Epli	עפּל (Epl)	Appel	Eple	Äpple
Prou	Genoeg	Genug	Enough	Nok	Eneuch	Nóg	Ga-nóhs	Nóg	גענוג (Genug)	Genoeg	Nok	Nog
Qui	Wie	Wer	Who	Hvem	Wha	Hvør	Has	Hver	װער (Ver)	Wie	Hvem	Vem
Tauler	Bord	Brett	Board	Bræt	Buird	Borð	baúrd	Borð		Bord	Bord	Bord
U	Een	Eins	One	En	Ane	Eitt	Áins	Einn	אײן (Eyn)	Een	En	En
Unça	Ons	Unze	Ounce		Unce			Únsa		Ons	Unse	Uns
Vell	Oud	Alt	Old	Gammel	Auld	Gamal/Gomul	Sineigs	Gamall	אַלט (Alt)	Oud	Gammel	Gammal
Vidre	Glas	Glas	Glass	Glas	Gless	Glas		Gler	גלאָז (Gloz)	Glas	Glass	Glas

• (*) Ús antiquat.

Vegeu també

• Ripuarisch