Llengua sabea
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «sabeu». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2013 |
La llengua sabea és un idioma extingit de la branca meridional de les llengües semítiques parlat al Iemen des del 1000 aC fins al segle VI aproximadament. Com a llengua de cultura va ser usada pels sabeus i altres pobles veïns de l'anomenada "banya d'Àfrica", com proven les inscripcions trobades a la zona. Usava l'alfabet aràbic del sud, que s'escrivia de dreta a esquerra amb ús ocasional del bustròfedon.
La història de la llengua es pot dividir en tres etapes: arcaica, mitjana (des del segle IaC) i posterior (des del segle IV, amb una forta influència de l'arameu i el grec per la penetració del cristianisme a la regió).