Llet de burra
La Llet de burra o llet de somera és la llet provinent de les glàndules mamàries d'aquest animal.
Va ser coneguda i utilitzada per les antigues civilitzacions de Sumer, Egipte i Roma entre altres.
És coneguda la llegenda que Cleopatra s'hi banyava cada dia amb finalitats estètiques i li calia un ramat de 300 someres per a poder fer-ho.
Dades generals
Una femella d'ase dóna entre 3 i 6 litres de llet diàriament.[1] La cria d'ases pot tenir des d'uns pocs animals fins a 600..[2]
Composició
La llet de burra és la més propera en composició a la llet materna[3], amb molt pocs lípids i alta en lactosa.[4]
| Composició de la llet de somera, euga, humana i de vaca[4] | ||||
| ase | euga | humana | vaca | |
|---|---|---|---|---|
| pH | 7,0 – 7,2 | 7,18 | 7,0 – 7,5 | 6,6 – 6,8 |
| proteïna | 1, 5 – 1,8 | 1,5 – 2,8 | 0,9 – 1,7 | 3,1 – 3,8 |
| lípid | 0,3 – 1,8 | 0,5 – 2,0 | 3,5 – 4,0 | 3,5 – 3,9 |
| lactosa | 5,8 – 7,4 | 5, 8 – 7,0 | 6,3 – 7,0 | 4,4 – 4,9 |
| residu | 0,3 – 0,5 | 0,3 – 0,5 | 0,2 – 0,3 | 0,7 – 0,8 |
Situació actual
Amb el recent interès per mantenir les races asines s'ha renovat l'interès per comercialitzar-ne la llet com una forma de valoritzar econòmicament els ramats.
Des de principis de segle XX existeixen caramels fets amb llet de somera utilitzant la llet deshidratada ja que lallet fresca de burra es conserva amb dificultat. També hi ha al ,mercat sabons fets amb aquest tipus de llet.
Fins a principi del segle XX la llet de burra es servia als hospitals i matenitats com a substitut de la llet humana.[5]
Notes i referències
- ↑ Plantilla:Ref llibre.]
- ↑ «Organisation & Development». Eurolactis. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Encyclopaedia Britannica: Arts, Science and miscellaneous Literature» p. 752. Edinburgh: Archibald Constable & Cie, {{#invoke:data|data_format|1823|d-m-Y}}.
- ↑ 4,0 4,1 Plantilla:Citar publicació Full text at [1]
- ↑ Plantilla:Ref llibre