Lleterola
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La lleterola, lleteroleta o lleterola d'hort (Euphorbia helioscopia) és una espècie de planta perenne de la família euphorbiaceae.
Distribució i hàbitat
Originaria de l'àrea del Mediterrani, es va estendre a tota Europa i parts d'Àsia durant el neolític.
La lleterola es una planta segetal, comuna als camps abandonats. Sovint es troba als horts i camps de conreu, on és considerada una mala herba, d'ací vé el nom de "lleterola d'hort".
Descripció
És una planta herbàcia anual i teròfita que creix fins a una alçada d'entre 15 i 40 cm. Les fulles són de forma oval i regular amb marges finament dentats. La tija creix de forma erecta i vertical i duu poques fulles. Termina amb una corona regular formada per cinc tiges on hi han les inflorescències o ciatis. Aquesta planta se sembla molt a la lleteresa serrada, pero essent més petita, se la coneix sovint amb el nom de "lleterola".
A l'estiu aquesta planta té la particularitat de conservar un color verd groguenc viu malgrat la sequera. Destaca en els erms i prats assolejats on creix per la seva coloració verda fresca, comparada amb altres plantes o herbes de tons grisencs o ja seques.
El fruit de la lleterola és una càpsula esfèrica de 3 mm de diàmetre que conté les llavors.[1]
Usos medicinals i toxicitat
Com altres espècie similars del gènere eufòrbia la lleterola produeix una resina blanca verinosa, coneguda vulgarment com a "llet" que l'hi ha valgut el seu nom en català. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina que és altament tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.
Aquesta "llet" tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contre les berrugues i durícies aplicada directament amb cura.
També es feia servir la pols de les llavors i arrels com a laxant. Actualment els ingredients actius de la resina d'aquesta planta s'extraeixen per la indústria farmacèutica.
Noms
El nom llatí "helioscopica" (del grec "helios" = "sol") de la lleterola prové del fet que aquesta planta orienta la seva testa cap al sol o del fet que les bràctees arrodonides i molt amples la base dels radis dels ciatis formen una figura que recorda a una estrella o un sol.[2] El nom "mal d'ulls" prové de les propietats irritants de la "llet" que exuda.
En català aquesta planta es coneix amb molts noms populars.[3] Sovint aquests noms s'intercanvien amb els noms d'altres euforbiàcies similars.
- Gairebé tots el noms es deriven de la seva facultat de produir "llet", com lleteresa, lletera, lleterola, lleteroleta, lleterola d'hort.
- Altres noms; mal d'ulls, marcoset, pixaconills.
Vegeu també
- Eufòrbia
- Lleterola de camp, espècie molt similar
- Lleteresa serrada, espècie molt similar més gran
Referències
Enllaços externs
- Margot Spohn/ Marianne Golte-Bechtle: Was Blüht den da? Enzyklopädie, Kosmosverlag, 2005. Guia de les plantes silvestres de'Europa (alemany)
- Carl von Linné. Species Plantarum (ed.1) 1: 459, 1753
- Flora de Malta, Euphorbia helioscopia (anglès)
