Llibre de les meravelles del món
 | |
| Premis | |
|---|---|
P179  | |
| Q55107540 |
El Llibre de les meravelles del món (Livre des merveilles du monde en francès) és un llibre del gènere de literatura medieval de viatges escrit per Johan de Mandevilla el 1357. Va ser una de les obres més llegides a Europa des de la segona meitat del segle XIV fins als segles XV i XVI. Joan el Caçador en 1380 va demandar que se'n fes una còpia traduïda directament des d'un text occità. El manuscrit aragonès es troba a El Escorial i va pertànyer a la biblioteca del comte-duc d'Olivares. Per molt de temps aquesta versió s'ha considerat l'única versió de la península ibèrica, però de fet l'obra també existeix en català i en castellà. Les versions castellanes es van traduir des del llatí i una versió va ser impresa a València l'any 1540 No obstant aixó la versió aragonesa és l'única versió traduïda directament des de l'original occità.[1]
Descripció
Johan de Mandevilla fou probablement un pseudònim i s'ha pensat que l'autor va poder ser el metge belga Joan de Borgonya o bé Jean d'Outremeuse, un cavaller anglès amic seu . En el llibre es tracten fets més o menys reals però barrejats amb altres fets extraordinaris, que feien part de les creences o coneixements de la baixa Edat Mitjana, adornats amb relats fantàstics. L'autor va basar-se en diferents fonts: Odoric de Pordenone, Frai Aitó i Marco Polo entre altres autors. En el llibre es poden trobar dades d'interès històric, geogràfic i científic, i va influir en Cristofor Colom i en el descobrimient d'Amèrica, ja que l'autor també creia en la Terra rodona.
| « | En aq(ue)lla t(ier)ra nj en muchas t(ier)ras p(ar)dalla hombre no(n) vee l'estella trasmontana / Esta es l'estreilla de mar q(u)i no(n) se mueue point q(u)i es vers bisa / Mas luein vee hombre vn otra q(u)i es al contrario daq(ue)lla / vers medio dia q(ue) hombre clama antartika / Et assi los marin(er)os por aqueilla estreilla dalla deu(er)s media la q(u)oal no p(ar)esce a nos . Et esta deu(er)s bisa no p(ar)esce point a eillos Por q(ue) hombre puede b(ie)n ap(er)cebir q(ue) la t(er)ra & la mar son de Redonda forma. | » |
Traducció a l'aragonès
El manuscrit de la traducció aragonesa conservada a l'Escorial, presenta molts barbarismes de l'original català-occità.
Paraules destacables
Hi ha caràcters de morfologia i sintaxi catalano.occitana com l'indefinit res, la preposició enta, (enta çaga), o el pronom adverbial "en" ("yo en beui III vezes; s’en van enta las tierras comarcantes") la partícula "y" (car yo no y fu pas; goarde se bien qui y vellara), la partícula y s'escriu abans del verb haver en present, (hi ha com és genuí en català, en comptes del que es fa en molts textos medievals ).Cal senyalar que es troben plurals genuïns en -z: piez, auez, rubiz, granaz, però no és representatiu perquè qui va escriure aquest llibre confonia sovint les s i les z, també escrivia "rubís" i perquè en algun cas aquelles -z ja es troben en les versions galorromàniques del llibre.
Hi ha molts castellanismes fonètics: echar ("chitar"), noche ("nueit"), dicho ("dito"), mucho ("muito"), leche ("leit"), lecho ("leito"), oio ("uello"), muger (alguna vegada s'escriu "muller"), meior (encara que també mellor, millor), fijo (també fillo). N'este caracter se diferenciaba d'a scripta aragonesa contemporania de Vall de l'Ebre y Alt Aragó pero coincidia amb l'aragonés d'as comunidaz aragoneses y amb l'aragonés de moltes traduccions heredianas como la Cronica de Morea. Como en altres textos medievals els articles determinats coinciden con los presents en castellà, como quasi tota a morfologia verbal.
Algun autor hi ha senyalat catalanismes però alguns d'ells com nau són paraules comuns entre l'aragonès i català. També es troba un ús del passat perfecte perifràstic:
| « | Et el can lo fezo assy Et luego la mar q(u)i tocaua a la montayn(n)a se ua Retrah(e)r et mostra bella Carrera de .ix. piedes de largo | » |
Molta part de la fonètica té caire aragonès: tienga, fuella, hordio, masclo, simient, ploran, clamar, oveilla. És de destacar l'ús de la paraula nuble, documentada en el segle XX en aragonès cheso, belsetán, chistabín i castellà caspolín i sembla competir amb la parla actual d'alguna zona de l'Alt Aragó amb la paraula boira :
| « | que en esta tierra, et enlas otras yslas al derredor, la mar es assi alta que sembla que ella cuelgue delas nubles, et qu'ella deua cubrir toda la tierra. | » |
| « | antes es el ayre puro et limpio; por esto y ha ailli de buenos astrologos, car eillos non troban ninguna nuble qui los empasche. Item la cibdad del Cayre es mas grande que la de Babilonia. | » |
Barbarismes
Molts dels occitanismes es van originar per una mala traducció: aloeta ("aloda", fr. alouette), glaça ("gelo", fr. glace), domage ("danyo", "mal"), adonc ("llavors"), pale (pàl·lid), lion ("leon"), environ ("al voltant"), al seu bandon ("com els agrada"), assi ben ("també"), laquelle terre de libie, etc.
Es tradueix el terme francés lac como laco en lloc de lago:
| « | et si ay deuant l'iglesia daquella ydola assi que vn viuier et un laco pleno de agoa. Et en aquel viuier echauan los pelegrinos oro et plata, perlas et piedras preciosas. | » |
| « | en esta ysla ay vna mar muerta, et es vn laco que no ha point de fondon. Et si algunas cosas cahen en este laco, jamas no seran... | » |
| « | Et como quiere que hombre clame mar, no es pas mar, ni toca a otra mar; ante es vn laco, el mas grant del mundo. | » |
| « | et dizen que Adam e Eua ploraron sobre aqueilla montanya .c aynnos, cuando eillos fueron echados del paradiso, e este laco dizen eillos ser de lures lagrimas...e al fondón deste laco trueva homvre muchas piedras preciosas e de grosas perlas | » |
No obstant juntament amb algunes de les terminacions occitanes també es poden trobar en el text en la forma natural en aragonès. Sovint fa servir els topònims de la zona occitana en original francès i no els topònims en aragonès.
| « | En aqueill templo estaua charlemaine cuando el angel li traixo la prepucia de nuestro seynnot de la circumcision, Et eill la traixo y iyx la cappiella a .viij. legoas de liege. Et depuest charles el chauues la fezo traher a poitiers Et depues fue traida a chartres. | » |
També és curiós l'occitanisme nostra dama en comptes de "nostra senyora":
| « | Et d'aqueill ospital en adelant enta orient y ha vna muy bella yglesia que se clama nuestra dama de la granda. Et depues y ha vna otro yglesia assaz cerca que se clama de nuestra dama de los latinos. | » |
Destaquen també com possibles occitanismes ortogràfics el fet d'escriure el sufix -ción com -tion (esleton, subgecton, oration, nation).
Referències
- ↑ «Juan de Mandavila (Mandeville), Libro de las maravillas del mundo, Valencia, Juan Navarro, 1540» (en castellà). PARNASEO. [Consulta: 20 octubre 2026].
Bibliografia
- (es) Pilar Liria Montañés: Libro de las maravillas del mundo» de Juan de Mandevilla; CAZAR, Zaragoza, 1979.
- (es) Ramón Menéndez Pidal, Rafael Lapesa, María Soledad de Andrés: Crestomatía del espanyol medieval. 1966.