Llista de prínceps d'Acaia
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Plantilla:Amagada2 |
[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]
Els prínceps d'Acaia foren prínceps feudals llatins que van governar Principat d'Acaia després de la Conquesta de la Constantinoble durant la Quarta Croada.
Dinastia Champlitte
- (1205-1209) Guillem I d'Acaia (Guillaume de Champlitte)
- (1209) Hug de Champlitte, regent
Dinastia Villehardouin
Quan Demetri de Montferrat, rei del Rei de Tessalònica, li garantí la successió en el seu regne a Hug de Champlitte si l'ajudava a lluitar contra la invasió del Despotat de l'Epir, Hug de Champlitte cedí el Principat d'Acaia a Jofre de Villehardouin (Geoffroi de Villehardouin), raó per la qual se l'anomena Jofre I d'Acaia.
- (1209-1218) Jofre I d'Acaia (Geoffroi de Villehardouin)
- (1218-1246) Jofre II d'Acaia (Geoffroi de Villehardouin) (fill)
- (1246-1278) Guillem II d'Acaia (Guillaume de Villehardouin) (germà)
El Tractat de Viterbo i el problema successori
Seguint el Tractat de Viterbo, Guillem II d'Acaia casà la seva filla Isabel I d'Acaia amb Felip d'Anjou, fill del seu senyor Carles I d'Anjou. Però Felip d'Anjou morí el 1277 i finalment, seguint el tractat, Guillem II d'Acaia cedí directament el Principat d'Acaia a Carles I d'Anjou, rei de Sicília. Aquest el cedí al seu altre fill, Carles II d'Anjou, qui el retornà en feu a la seva cunyada vídua Isabel I d'Acaia.
- (1278-1285) Carles I d'Anjou
- (1285-1289) Carles II d'Anjou (fill)
- (1289-1307) Isabel I d'Acaia (filla de Guillem II d'Acaia i cunyada de Carles II d'Anjou)
- (1289-1297) Florenci d'Hainaut (consort) (2on marit)
- (1301-1307) Felip I de Piemont (consort) (3er marit)
Període dels 2 Pretendents al Principat d'Acaia, (1307-1363)
El 1306 però, Carles II d'Anjou acusà de deslleieltat a Isabel I d'Acaia i al seu segon marit Felip I de Piemont, privant-los del Principat. Isabel I d'Acaia mai no va reconèixer la confiscació de Carles II d'Anjou, però Felip I de Savoia, segon marit d'Isabel I d'Acaia, renuncià als seus drets el 1307. Quan aquesta Isabel va morir el 1312, el títol passà a Felip I de Tàrent. Aquest el cedí en feu el 1313 a Matilda d'Hainaut, filla del primer matrimoni d'Isabel I d'Acaia.
Aleshores, una segona filla de Guillem II d'Acaia, Margarida d'Acaia, protestà contra l'expropiació que s'havia fet contra la seva germana i reclamà per a si mateixa el Principat. Les seves pretencions foren infructuoses, però traspassà els seus drets a la seva filla, Isabel de Sabran. Aquesta es casà amb l'infant Ferran de Mallorca, qui reclamà per a si el Principat d'Acaia en base al drets de la seva muller i n'inicià la conquesta.
Dinasties Capet d'Anjou i Capet de Borgonya
A la mort de Lluís de Borgonya, el Principat fou cedit per tractat al seu germà Eudes IV de Borgonya. El 1320 Eudes vengué els seus drets a Lluís I de Borbó, qui al seu torn els revengué de nou a Felip I de Tàrent el 1321. Finalment Felip I de Tàrent els cedí al seu germà menor Joan I de Gravina.
El 1333 Joan I de Gravina bescanvià el Principat d'Acaia amb el seu nebot Robert II de Tàrent. Aquest renuncià als seus drets en favor de la seva cunyada Joana I de Nàpols, el 1373.
|
Pretendents de la Casa de Mallorca (llinatge de Barcelona)
|
Pel matrimoni de 1363 entre Jaume IV de Mallorca i Joana I de Nàpols s'uneixen les dues branques pretendents.
Període d'un únic pretendent al Principat d'Acaia, (1375-1383)
- (1373–1381) Joana I de Nàpols
- (1349-1375) Jaume IV de Mallorca (Unió de branques)
- (1375-1381) Otó IV de Brunswick (consort)
- (1381-1383) Jaume dels Baus (nét de Felip I de Tàrent)
- (1383-1386) Carles III de Nàpols
Període dels 5 pretendents al Principat d'Acaia, (1383-1396)
- Govern dels vicaris 1383-1396; interregne. El Principat d'Acaia veié fins a cinc pretendents, cap dels quals no pot ser considerat com a príncep efectiu malgrat la influència de la Companyia Navarresa. El 1396 Pedro Bordo de San Superano es proclamà príncep.
Període d'un únic pretendent al Principat d'Acaia, (1396-1432)
- (1396-1402) Pedro Bordo de San Superano o (Pedro Bordo de San Eszuperanzo)
- (1402-1404) Maria II Zaccaria 1402-1404 (esposa)
- (1404-1429) Centurió II Zacaries, baro d'Arcàdia fins el 1432
Conquesta pel Despotat de Morea
- Tomàs Paleòleg (gendre) 1429-1460
Conquesta Otomana
- Imperi otomà 1460-1699
- Ocupació veneciana 1699-1715
- Imperi otomà 1715-1828
governadors francs en absència dels prínceps
- Hug de Champlitte 1209
- Jofre o Jofré de Villehardouin 1209-1210 (després príncep)
- Hug de Sully 1278
- Gallerà d'Ivry 1278-1280
- Felip de la Gones 1280-1282
- Guiu de la Tremouille 1282-1285
- Guillem de la Roche, duc d'Atenes (1280-1287) 1285-1287
- Nicolau II de Saint Omer (Duc de Tebes 1258-94) 1287-1289
- Guiu de Lille de Charpigny 1289- ?
- Ricard de Cefalonia 1297-1300
- Nicolau III de Saint Omer (duc de Tebes 1299-1314) 1300-1302
- Nicolau III de Saint Omer (segona vegada) 1305-1307
- Guiu II de la Roche (Duc d'Atenes 1287-1308) 1307-1308
- Bertino Visconti 1308- ?
- Gil de la Planche 1311
- Nicolau de Joinville 1324
- Bertran de Beau 1338
- Centurió I Zaccaria (Baró de Kalanutza 1345-82) 1366
- Mahiot de Coquerel 1381-1386
- Pedro Bordo de San Superano 1386-1392, després duc