Lloll Bertran
Maria Dolors Bertran i Díaz, més coneguda com a Lloll Bertran (Igualada, 26 d'agost de 1957)[1] és una actriu i cantant catalana. Ha esdevingut molt popular pels seus treballs a la televisió en programes de Salvador Alsius i Joaquim Maria Puyal i, molt particularment, amb els seus xous a TV3. És llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i ha cursat estudis de dansa, cant i música. La seva parella és Celdoni Fonoll, cantant i poeta nascut a Calaf.
Lloll Bertran treballà en els seus inicis a una caixa d'estalvis d'Igualada, compaginant aquesta activitat professional amb els seus estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art Dramàtic. Després demanà una excedència, camí de la seva consolidació plena al món del teatre on fou actriu en obres com L'auca del senyor Esteve, Cyrano de Bergerac, Putiferi, El dret d'escollir, Lorenzaccio i El misàntrop i es consolidà en la companyia de Josep Maria Flotats.[2] Participà en programes de televisió com Blanc i Negre de Salvador Alsius, Tres estrelles del Tricicle i Crònica negra, sèrie de Ricard Reguant. També treballà en cinema en pel·lícules com Sinatra (1987) de Francesc Betriu i Cabeceran, Gaudí (1989) de Manuel Huerga, És quan dormo que hi veig clar (1989), de Jordi Cadena, Massa vell per morir jove (1989), d'Isabel Coixet i Els àngels (1989), de Jacob Berger. També fou l'anònima senyora Roser a Catalunya Ràdio. Una de les seves interpretacions mes conegudes es la de Vanessa a TV3.[3]
Ha rebut múltiples premis, entre d'altres el Premi Memorial Margarida Xirgu de la temporada 2008-2009, per la seva interpretació a El show de la Lloll. 25 anys.[4]
Teatre
- L'auca del senyor Esteve (1984)
- Cyrano de Bergerac (1984-1986)
- El dret d'escollir (1987-1988)
- El misantrop (1989)
- Cal dir-ho? (1994)
- Àngels a Amèrica (1996)
- Un dels últims vespres de Carnaval (1990-1991)
- La Lloll, un xou ben viu (1992-1993)
- Pigmalió (1997-1998)
- Tot Lloll (2001)
- Ronda de mort a Sinera (2002)
- La verbena de la Paloma (2004)
- Ocells i cançons... i altres diversions (2004)
- Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes (2007)
- El joc dels idiotes (2008)
- El show de la Lloll. 25 anys (2009) premi Memorial Margarida Xirgu 2008-2009[5]
Cinema
- Gaudí (1987)
- Sinatra (1987)
- Massa vell per morir jove (1988)
- Les anges (1989)
- Ho sap el ministre? (1990)
- Què t'hi jugues, Mari Pili? (1990)
- Aquesta nit o mai. Direcció (1991)
- Vicky Cristina Barcelona (2008)
Televisió
- El joc del segle (1991)
- La Lloll (1993-1996)
- El show de la Diana (1997)
- Laura (1998-1999)
- Mar de fons (2006)
- Buscant La Trinca (2009)
Premis
- Premi Ondas de TV
- Premi Sebastià Gasch de teatre
- Premi 10 anys, els millors de la dècada de TV3
- Premi a la Millor Actriu de televisió de l’AADPCP
- Premi Endavant de TV
- Els 7 de Regió 7
- Premi Lluís Companys d’actuació cívica
- Premi ARC cultura i espectacles, d’humor, varietats i music hall
- Premi Amic de l’Any, de l’associació barcelonina Amics de la Ciutat, conjuntament amb Celdoni Fonoll
- Premi Joan Poch de Mallerich a la trajectòria professional i personal
- Premi Memorial Margarida Xirgu de la temporada 2008-2009, per la seva interpretació a El show de la Lloll. 25 anys.
Referències
- ↑ «Lloll Bertran». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Llibre "Arrels Igualadines" (1990) de Jaume Ferrer i Piñol. Pàgines 195 i 196.
- ↑ Vídeo de Vanessa, TV3
- ↑ Lloll Betran guanya el Premi Margarida Xirgu, AnoiaDiari.cat, 17 de novembre 2009 (consulta: 17-11-09).
- ↑ L'actriu Lloll Betran, Premi Margarita Xirgu, Vilaweb.cat, 16 de novembre 2009 (consulta: 16-11-09).