Llotja de Mar
| Llotja de Mar | |
 L'edifici de la Llotja de Mar | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Llotja |
| Arquitectes | Pere Llobet, Pere Arvei, Marc Safont Joan Soler i Faneca, Tomás Soler i Joan Fàbregas |
| Cronologia | Segle XIV-XV i 1774-1802 |
| Localització | Pla de Palau, Barcelona, Catalunya |
| Estil | Gòtic, Neoclàssic |
La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona està situada al Pla de Palau. Aquest edifici era el lloc on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractació. L'edifici neoclàssic actual és el successor d'altres construccions més antigues.
Història
Durant l'expansió del comerç català medieval, Pere Llobet va aixecar una porxada entre els anys 1352 i 1357 al costat de la platja, en el lloc on, possiblement, n'hi havia una d'anterior. Més tard, el 1358, s'hi va afegir una capella. Aquesta construcció, que possiblement restà inacabada, aviat va resultar petita i Pere el Cerimoniós va autoritzar la construcció d'una gran sala tancada (anomenada Sala de contractacions) que, a més, protegia els comerciants de les inclemències del temps i dels efectes del mar. Pere Arvei fou l'arquitecte que va dirigir les obres, que es van desenvolupar entre 1384 i 1397. Es tracta d'una gran sala de tres naus separades per arcades de mig punt sostingudes per quatre columnes. El sostre es de fusta. Tot i que des del 1397 estava en ple funcionament, més endavant es van anar afegint altres construccions, com ara el pis superior on se situava el Consolat de Mar (1457-1459) bastit sota la direcció de Marc Safont. Disposava d'un pati i d'una petita capella, aixecada entre el 1452-53.
Va patir els efectes de setge de 1714 i es va convertir en caserna. Més endavant fou recuperada per la ciutat i es va decidir modernitzar l'edifici. Joan Soler i Faneca fou qui, finalment, s'encarregà d'això.[1] Les obres es van desenvolupar des del 1774 fins el 1802, les van acabar els arquitectes Tomás Soler i Joan Fàbregas. D'aquesta ampliació cal esmentar el conjunt exterior que cobreix totalment el saló gòtic (saló de Contractacions), les sales neoclàssiques de la Junta de Comerç i el pati, on es conserva la font de Neptú, de Nicolau Travé.
El 1775 s'hi estableix la Escuela Gratuita de Diseño i més endavant l'Acadèmia de Belles Arts que, amb diferents denominacions (actualment, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi), segueix radicant al segon pis. L'escola d'art, nucli dels ensenyaments artístics catalans i coneguda com "Llotja" malgrat les successives denominacions oficials, abandonà defintivament l'edifici cap als anys setanta del segle XX.
Des de 1915 al 1994 va ser la seu de la Borsa de Barcelona. Ara ho és de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi que conserva un important fons d'art.
La Llotja, primer escenari de l'òpera a Catalunya
El Saló de Contractació de la Llotja va ser l'escenari de la primera representació d'una òpera italiana a tot Espanya: va ser durant la Guerra de Successió, quan la ciutat era la cort de l'arxiduc Carles d'Àustria. Així, el 2 de juliol de 1708, s'hi estrenà l'òpera d'Antonio Caldara Il più bel nome, amb decorats de Ferdinando Galli Bibbiena.
Durant els mesos següents s'hi cantaren diverses obres d'Caldara, que van ser estrenes absolutes de cada obra: Zenobia in Palmira, Imeneo, Scipione nelle Spagne, L'Alceste de Porsile i la Dafne de Emmanuele d'Astorga, el juny de 1709 (havia estat estrenada pocs mesos abans a Gènova). Podria ser que hi hagués representacions d'altres òperes (de Carlo Pollarini, Francesco Gasparini, Andreas Fiore, etc.), però no ens n'ha quedat constància documental.
A partir de 1714, amb la presa de Barcelona i el final de la Guerra de Successió, es va interrompre l'activitat operística a la Llotja i a tota la ciutat, que només es reemprendria el 1750, ja al Teatre de la Santa Creu.
El desembre de 2008, per tal de commemorar el tricentenari de la primera representació, el Saló de Contractació va poder veure la reposició d'Il più bel nome.[2]
L'edifici
La construcció té una alçada de 22 metres i les façanes estan rematades per 4 frontons, la importància dels quals assenyala la del carrer pel qual s'accedeix - o la importància que tenia en l'època de construcció: en inaugurar, no existia encara el Passeig de Isabel II, ocupat per la Muralla de Mar.
Destaca de l'època medieval la Sala de Contractació, una gran sala de 14 metres d'alçada, amb 4 columnes i 6 arcs que sostenen els forjats de fusta del pis superior. Es poden observar en els carcanyols dels arcs els escuts del rei i de la ciutat alternats, ja que la construcció de l'edifici va ser impulsada per Pere el Cerimoniós] i el Consell de Cent.
L'edifici modern és l'obra més important del neoclassicisme a Barcelona. Destaca en el tractament de les façanes, el pati i l'esplèndida escala, amb un treball modèlic d'estereotomia de la pedra. Algunes de les sales de la planta noble mantenen la decoració del moment i conserven nombroses obres d'art. Entre elles destaca, al Saló Daurat, l'escultura Lucrècia, de Damià Campeny, una de les grans obres de l'escultura neoclàssica europea.
L'edifici ha estat seu del Consolat del Mar i de la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, entre altres institucions. Actualment és la seu corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
Allotja, a les plantes superiors, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, amb un important museu d'obres d'art, especialment dels segles XVIII i XIX.
Galeria d'imatges
-
Escalinata neoclàssica -
Font de Neptú, al pati -
Saló Daurat -
-
Maqueta de l'edifici, a Catalunya en Miniatura
_2.JPG)
Referències
Bibliografia
- La Casa Llotja de Mar de Barcelona : estudi històric crític i descriptiu de l'edifici i de les seves col.leccions descultura i pintura. Bassegoda i Nonell, Joan. Barcelona : Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1986
- Barcelona pam a pam. Alexandre Cirici. Ed. Teide. Barcelona, 1973
- La Llotja de Barcelona (L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III). Magda Bernaus. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003
- Salvador Lara Ortega, Las seis grandes lonjas de la Corona de Aragón, Valencia, General de Ediciones de Arquitectura, 2007 ISBN 978-84-935163-6-9
Vegeu també
- Llotja
- Arquitectura gòtica
- Escola de la Llotja o La Llotja (l'Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artístics de Barcelona)
Enllaços externs
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|22|Plantilla:Puntdecimal|N|2|10|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark|primary|name=}}