Lluís Bonifaç i Massó
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Lluís Bonifaç (desambiguació)». |
_01.jpg)
Lluís Bonifaç i Massó (Valls, 1730 - ídem, 1786) fou un escultor català, un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre i besnét de Lluís Bonifaç el Vell, i germà de Francesc Bonifaç i Massó, tots ells igualment escultors.
Estudià al taller del seu avi, començant la seva tasca professional el 1752. El 1763 obtingué el títol d'acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Treballà per tot Catalunya, així com a Madrid i Puerto Rico. Realitzà obrets per a més de cinquanta localitats de Catalunya. Executà quaranta-vuit retaules amb llurs imatges, unes altres trenta-una imatges soltes, dotze traces de retaule, cinc misteris o passos de processó, vuit models de sants en fusta d'alzina per a executar amb plata, dos lliteres de la Mare de Déu Assumpta, un cor de catedral i altres objectes. Fou autor, entre d'altres obres, del Sant Miquel de la Barceloneta (1755); el cambril de la Misericòrdia, a Reus (1756); el retaule de Sant Ignasi, a la Granadella (1762); els de la Victòria (1762) i dels Dolors (1779) a Valls; el retaule major de Cubells (1764) i el cor de la Seu de Lleida, una de les obres més importants del barroc a Catalunya, amb més de cent imatges en alt relleu (1775-1779). Totes aquestes obres desaparegueren durant la Guerra Civil.
Entre les seves obres conservades destaquen el Sant Aleix de Valls (1769); el relleu de Sant Sebastià a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid (1763); els passos o misteris de la Soledat (1775) i el Davallament (1766) de Valls, que encara processonen cada Divendres Sant a la nit; i la llitera de l'Assumpta de la catedral de Girona (1773). L'obra de Bonifaç, de traç àgil i expressiu, està influenciada per l'estil Lluís XV i el rococó francès. Continuà i augmentà el crèdit de l'escola fundada pel seu avi, concorreguda per deixebles de tot Catalunya, entre els quals Ramon Amadeu.
La veu popular també li ha assignat la figura del popular gegantó de la ciutat de Valls, anomenat el Lladrefaves. Aquest gegantó, que figura ser de raça negra, manté l'estructura de mig cos per sota de la qual es veuen les cames del portador.