Vés al contingut

Lluís Calvo i Guardiola

De Viki.cat

Lluís Calvo i Guardiola (Saragossa, 27 de maig de 1963) és un poeta, escriptor i assagista català. Va estudiar Geografia, però treballa en el camp de la gestió cultural. A banda de la creació literària, col·labora habitualment en mitjans de comunicació i en revistes culturals com el Diari de Barcelona, l'Avui, El País, Descobrir Catalunya, Caràcters o Rels.[1] S'han traduït poemes seus al castellà, a l'anglès, a l'italià, al francès i al polonès.[1]

La poesia de Calvo és, de vegades, aspra i cantelluda, reflexionant sobre el paper del llenguatge[2] amb una dicció que ha cridat l'atenció dels poetes joves. Laia Noguera, per exemple, l'ha comparada amb el metall extrem. [3] La natura és un altre eix important i, de fet, domina al seu últim llibre, Estiula. D'aquesta obra Víctor Obiols[4] n'ha dit que marca una fita i que en un dels poemes, “Presències, dissolucions”, sembla “detectar-s'hi allò que en solem dir 'escriptura inspirada', en la concepció, en el to i la dicció, amb algun eco vague del primer Pere Gimferrer d'Els miralls”. També Jaume Pont[5], en el seu extens pròleg a Estiula, ha remarcat les connexions amb la natura i la recerca calviana de la unitat. Tots aquests trets van dur al crític Joan Triadú a qualificar Calvo com a “far del segle XXI”[6] i representant de l’avantguarda que contínuament recomença i es refà en cada obra.

En el camp narratiu ha apostat per una literatura d'idees, amb hibridacions d'estils diversos. La seva aportació assagística culminà, per la seva banda, amb la publicació de Les interpretacions, una obra que suposà un revulsiu en el món assagístic català i que gaudí d'excel·lents crítiques. Vicenç Pagès Jordà[7] va escriure, al respecte, que “en altres latituds Lluís Calvo seria un autor de culte”. I Bartomeu Fiol[8] afirmà que “l'aparició d'un llibre com Les Interpretacions (...) és tot un esdeveniment que ens fa treure el barret”. Pel que fa a Baules i llenguatges, una obra que ha rebut també crítiques excel•lents, Víctor Gaya[9] n'ha dit que és un llibre sòlid i estimulant, el dietari d'un gran lector. D'altra banda David Jiménez i Cot ha incidit[10] en la connexió entre la producció poètica de Calvo i els seus assaigs. També ha conreat el camp de la ciberpoesia, juntament amb Pedro Valdeolmillos.[11]

Poesia publicada [12]

  • Veïnatge d'hores. Barcelona: El Mall, 1987
  • A contrallum. Barcelona: Columna, 1989
  • Vida terrenal. Barcelona: Columna, 1991
  • Jardí d'una ciutat deserta. Calafell: Ajuntament, 1992
  • La llunyania. Barcelona: Quaderns Crema, 1993
  • El món que respirava pels ulls. Barcelona: Columna, 1996
  • L'estret de Bering. Barcelona: Ed. 62, 1997
  • Opus spicatum. Lleida: Pagès, 2000
  • Omissió: l'u de la u. Gaüses (Vilopriu): Llibres del Segle, 2001
  • El buit i la medusa. Barcelona: Proa, 2002
  • La tirania del discurs: protoversos i electropoemes. Lleida: Pagès, 2003
  • Andrómeda espiral: els bumerangs de Villa Chigi. Vic: Emboscall, 2005
  • Al ras. Catarroja: Perifèric, 2007
  • Última oda a Barcelona (amb Jordi Valls i Pozo). Santa Coloma de Gramenet: La Garúa, 2008
  • Cent mil déus en una cau fosc. Barcelona: Proa, 2008
  • Col·lisions. València: 3i4, 2009
  • Estiula. Barcelona: Labreu Edicions, 2011

Novel·les publicades [12]

  • Aconitum Barcelona: Ed. 62, 1999
  • Electra i la carretera. Barcelona: Destino, 2001
  • L'expulsió del paradís. Barcelona: Destino, 2004

Assaigs

  • "Baules i llenguatges". València: 3i4, 2011.
  • "Les interpretacions". El Salobre, Port de Pollença, 2006.

Estudis literaris

  • "Carles Hac Mor: un clàssic del capgirament", dins Epítom Carles Hac Mor. El poeta és un ésser humà en procés d'esdevenir ca, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, 2010.
  • "La victòria de la vida, el triomf del poema", text de la presentació del llibre Triomf de Laia Noguera (llibreria Pròleg, març 2010).
  • "Llum, més llum: les escriptures de Joan Ponç", dins Joan Ponç, Diari d'artista i altres escrits, Barcelona, Edicions Poncianes, 2009.
  • "Somnis de contagi: utopia i modernitat en l'obra de Bartra", dins D. Sam Abrams (ed), Foc i mesura. Tres lectures de l'obra d'Agustí Bartra, Barcelona, Editorial Uoc, 2009.
  • "Barcelona: centre i perifèria", Cultura, Generalitat de Catalunya, núm. 4, juliol 2009, pp. 116-135.
  • "Maria Mercè Marçal o la fusió dels pols: cos, alteritat, desig", dins La poesia de Maria-Mercè Marçal, Vic, Reduccions, revista de poesia, març de 2008, núm. 89-90, pp. 90-119.
  • "La nostra ànima és una gossa perduda: aproximació al diàleg entre realitat i transcendència en l'obra de Màrius Sampere", dins L'única certesa... Primer Simposi Màrius Sampere, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, pp. 129-145.
  • "Tombades, xucladors", dins Els Marges, L'Avenç, Barcelona, núm. 86, 2008, p. 13.
  • "El pensament alemany i el catalanisme", dins Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana (a cura d'Arnau Pons i Simona Skrabec), Barcelona, Institut Ramon Llull, 2007, pp. 64-69.
  • "Joan Vinyoli: el separat l'"outsider", dins I cremo tot en cant, Actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, pp. 129-135.
  • "La literatura digital des de la poesia", dins L'escriptura i el llibre en l'era digital, Barcelona, KRTU-Generalitat de Catalunya, 2006, p. 225-228.

Premis literaris [1]

  • Amadeu Oller de poesia, 1987: Veïnatge d'hores
  • Miquel Martí i Pol, 1988: A contrallum
  • Miquel de Palol de poesia, 1990: Vida terrenal
  • Salvador Espriu de poesia de Calafell, 1991: Jardí d'una ciutat deserta
  • Mercè Bayona de poesia, 1992: La llunyania
  • Josep M. López Picó de poesia, 1995: El món que respirava pels ulls
  • Joan Alcover de poesia, 1996: L'estret de Bering
  • Maria Mercè Marçal, 2000: Opus spicatum
  • Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona, 2002: El buit i la medusa
  • Rosa Leveroni de poesia, 2007: Cent mil déus en un cau fosc
  • Vicent Andrés Estellés de poesia, 2009: Col·lisions
  • Premi Crítica Serra d'Or de poesia, 2012: Estiula

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Lluís Calvo i Guardiola al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. Castillo, David. «Tenir cura de la llengua és tenir cura de les idees». El Punt-Avui, 07-05-2012. «“la llengua és la matèria prima a partir de la qual l'escriptor crea el seu llenguatge propi, el particular"»
  3. Laia Noguera, "La poesia extrema de Lluís Calvo", Barcelona review, núm. 62, gener-febrer 2008. “Calvo, escriptor conscient, compromès i coherent, i intel·ligent coneixedor de la proposta del metal extrem, escriu una poesia estretament lligada amb el món irreverent i volgudament marginal d'aquesta música diabòlica”.
  4. Víctor Obiols, "El mètode de la natura", Ara, (suplement Ara llegim), 25 de gener de 2011.
  5. Jaume Pont, "Presències, dissolucions", epíleg d'Estiula, Barcelona, Labreu Edicions, 2011.
  6. Joan Triadú,"La poesia apassionant de Lluís Calvo", Avui, 1 d'abril de 2010, Suplement Cultura, p. 12-13.
  7. . Vicenç Pagès Jordà, "Des de Pollença amb rigor", Presència, 13-19 d'abril del 2007.
  8. Bartomeu Fiol, "Interpretacions polèmiques", Diari de Balears, 2 de març del 2007.
  9. Víctor Gaya, “L'escriptura és el gènere”, El Temps, 28 de febrer de 2012.
  10. David Jiménez i Cot, "D'un exemple d'aforismes poètics en la poesia calviana", Barcelona Review núm. 68, 2012.http://www.barcelonareview.com/revista/68/djc2.html
  11. «Lluís Calvo (Saragossa, 1963)». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 4 novembre 2012].
  12. 12,0 12,1 «Lluís Calvo i Guardiola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

Enllaços externs