Lluís Ferrer-Vidal i Soler
Lluís Ferrer-Vidal i Soler (Barcelona,13 de novembre de 1861 - 15 de juny de 1936) fou un empresari i polític català, fill de Josep Ferrer i Vidal.
Estudià enginyeria industrial i creà la primera fàbrica de ciment Portland a Espanya amb forns rotatoris. Fou president del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d'Amics del País, fou director de Duanes, vicepresident de la Universitat Industrial de Barcelona i el 1902 fou un dels fundadors de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis, de la qual en fou president des de 1904 fins a la seva mort. També fou president de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona durant la Primera Guerra Mundial. Amb Francesc Moragas i Barret va redactar l' Ideari de previsió social de La Caixa, on advocava per la conciliació social entre treballadors i empresaris.
Alhora, va col·laborar a la revista La Renaixensa i La Revista Regional. Va presidir la Unió Regionalista, nom que va rebre l'octubre de 1899 la Junta Regional d'Adhesions al programa del general Polavieja. Després milità a la Lliga Regionalista, amb la que fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana, i posteriorment a les de 1910, 1914 i 1916. Participà en el cicle de conferències organitzat per la Lliga sobre El pensament català davant del conflicte europeu (1915), on va preocupar-se per una possible crisi per sobreproducció.
Obres
- Reseña histórica del trabajo industrial de Cataluña
- Necesidad de la armonía entre los adelantos del orden físico y los actos morales del hombre
- Mejoras morales de que es susceptible la ciudad de Sabadell y medios prácticos de realizarlas
- Los grandes inventos del presente siglo
- Comentario a los capítulos LX y LXI de la segunda parte del Quijote y biografía de Cervantes
- Influencia de la novela en las costumbres
Enllaços externs
- «Lluís Ferrer-Vidal i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
| Precedit per: Lluís Sedó i Guichard |
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona 1914 – 1918 |
Succeït per: Lluís Sedó i Guichard |