Lluís Marrasé i Meler
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
Lluís Marrasé i Meler (Barcelona, 1958) és un periodista musical i activista cultural. La seva carrera es troba molt vinculada als mitjans de comunicació. Com a cofundador i president de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC) va contribuir durant més de vint anys al foment de la música en català, recuperant la seva presència en el panorama musical.
L'any 2005 la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la Creu de Sant Jordi.
Actualment dirigeix el programa de poesia i música Calidoscopi a COM Ràdio, i també és responsable del canal musical per internet TotCat (Catalunya Ràdio).
Mitjans de comunicació
La seva trajectòria radiofònica es va iniciar als anys '80: ha estat responsable de programació, realitzador, conductor i col·laborador de diferents espais musicals i culturals (Ràdio Cornellà, Cadena 13, Ràdio 4, RAC 105, iCat fm i COM Ràdio). L'any 1982 es va començar a emetre a Ràdio Cornellà Calidoscopi, un espai de poesia i música que encara dirigeix i condueix a COM Ràdio. Des de l'any 2006 ha estat director del canal per internet TotCat (iCat fm-Grup d'emissores de Catalunya Ràdio), el primer canal musical dedicat integrament a la música en català. Va ser el conductor i director del programa d'entrevistes Musicat (iCat fm), dedicat a la creació musical catalana (2006-2009).
En l'apartat televisiu, ha estat creador i director dels programes de poesia Miralls i Tons (poesia x cantar), i també de diferents documentals de caire cultural.
Ha treballat com a articulista d'El Periódico de Catalunya i és l'autor dels vint volums que conformen la Col·lecció Llach, editada per La Vanguardia. Va formar part del primer equip de Rockdelux, revista que va publicar les seves primeres cròniques musicals.
Ha treballat com a actor de doblatge durant més de dues dècades.
Música, poesia i solidaritat
Com a responsable de l'ACIC va organitzar el primer homenatge a Ovidi Montllor al Centre Cultural Sant Cugat, que va comptar amb la participació de Paco Ibáñez, Marina Rossell i José Antonio Labordeta. També va ser el responsable de l'homenatge ‘Ovidi Montllor, 10 anys de vacances', presentat a València, Barcelona i Alcoi, del qual se'n editaria un disc compacte.
L'any 1997 va ser un dels impulsors de la campanya Volem cançons en català a la ràdio i a la televisió! a favor de l'aplicació del percentatge del 25% de música en català als mitjans de comunicació. Posteriorment va participar en la redacció de l'article 26.5 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, que en determina el seu compliment i que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya.
Va dirigir l'Homenatge a Lluís Companys (Abel Folk, Pep Sala, el Cors de Clavé i la Banda Municipal de Barcelona hi van participar) i va coordinar l'organització de les onze edicions del circuit de concerts Acústic ACIC (Gerard Quintana, Jaume Sisa, Tomeu Penya, Pau Riba, Pep Sala, Cris Juanico). Va formar part del consell assessor del Festival Altaveu de Sant Boi durant deu anys.
Va dirigir el disc compacte Mai més -Nunca Máis per a la recollida de fons destinats a les associacions de voluntaris i la Plataforma Nunca Máis de Galícia (van prendre part en aquest disc Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Pedro Guerra, Sopa de Cabra, Els Pets, Quimi Portet, Joan Manuel Serrat, Marina Rossell, Milladoiro, Miguel Poveda, Josep Tero, Joan Isaac, Joaquín Sabina, Luis Eduardo Aute, Joan Amèric, Tomeu Penya, Adrià Puntí i Companyia Elèctrica Dharma).
Va impulsar igualment el disc compacte No + guerres (amb Paco Ibáñez, Gerard Quintana, Ismael Serrano, Kiko Veneno, Oskorri, Gossos, Pep Sala, Toti Soler, Pi de la Serra, Pau Riba i De Mortimers, Víctor Jara, Labordeta i Tete Montoliu) per recollir fons destinats a la Plataforma cívica Aturem la Guerra, amb seu a Barcelona, que va treballar per mobilitzar la ciutadania en contra de la guerra a l'Iraq.
L'any 2004 va impulsar la Fundació Artistes x La Pau com a punt de trobada entre artistes provinents d'indrets en conflicte. Aquest col·lectiu va participar en el Fòrum Universal de les Cultures amb l'espectacle Del cant beduí d'Iraq al blues nord-americà i la cançó catalana (amb Saadi Al Hadithi, Lotty Lewis i Josep Tero).
El mateix any va assumir la direcció artística de l'acte contra la violència masclista Trenquem el silenci, amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere (25 de novembre), juntament amb la Plataforma Unitària Contra la Violència de Gènere (Quimi Portet, Gerard Quintana, Mònica Green amb Lucky Guri, Sílvia Comes, la ballarina Mariana Giustina i l'Orfeó Gracienc hi van participar).
Va dirigir el concert d'Homenatge a Joan Baptista Humet, celebrat a la sala Sant Jordi Club de Barcelona (va comptar amb les actuacions d'Ana Belén, Dyango, Joan Isaac, Joan-Eloi Vila, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach amb Jordi Batiste, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Moncho, Núria Feliu, Pegasus, Víctor Manuel, Joan Albert Amargós i Francesc Burrull, entre d'altres).
Lluís Marrasé ha organitzat i intervingut igualment en nombroses activitats i concerts al voltant d'iniciatives solidàries (Entre d'altres: Europa per Bòsnia, Festa de la Diversitat, Cap ésser humà es il·legal, Dia Mundial de la Sida, Música contra les drogues, amb entitats com SOS Racisme, Federació del Voluntariat, Joves per l'Alliberament Lesbià i Gai, Associació d'Amics del Poble Sahrauí, Amnistia Internacional, Fundación Victor Jara).
També forma part de la Fundació Arbre per la Pau dirigida per Federico Mayor Zaragoza, un col·lectiu que treballa per un món just, divers, sostenible i pacífic.
Ha dirigit l'espectacle Joan Salvat-Papasseit 100 anys celebrat al Palau de la Música (Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor i Toni Xuclà); Sepharad, a les Festes de la Mercè (amb, entre d'altres: Jordi Dauder, Ginesa Ortega, Jaume Sisa, Joan Amèric, Uxia, Emilio Cao, Ruper Ordorika); Versos i Cançons, a L'Auditori de Barcelona (Gerard Quintana, Enric Casassas i Joan Margarit).
L'any 2000 va estrenar i protagonitzar a les Festes de Gràcia l'espectacle multidisciplinar (dansa, pintura, música i veu) Colors d'Espriu, dedicat al poeta Salvador Espriu, del qual se n'han fet diverses representacions.
Va col·laborar en la publicació del llibre "Les Dones del 36", impulsat pel col·lectiu del mateix nom; també va participar en l'acte de presentació d'aquest llibre al Museu d'Història de Catalunya (va comptar amb les actuacions musicals de Marina Rossell, Josep Tero i Teresa Rebull).
Lluís Marrasé va escriure i va dirigir El Cabaret de la Capmany, musical que Teresa Gimpera i Adrià Puntí van representar al damunt dels escenaris.
Reconeixements
D'entre els guardons que ha rebut per la seva dedicació al món de la cultura destaquen els següents:
- El premi pertanyent als guardons anuals atorgats per Ràdio 4 (Disc Català de l'Any 2000): Menció ACIC premiada amb una pintura realitzada especialment per la cantant Maria del Mar Bonet, que li va ser lliurada per Joan Manuel Serrat.
- Com a actor que va donar veu al personatge del fanaler en el conte El Petit Príncep, produït i emès per Catalunya Cultura (Catalunya Ràdio), va ser mereixedor juntament amb la resta de l'equip d'actors dels següents guardons:
- Premi al Millor Programa de Ràdio de l'any 2000, atorgat per Ràdio Associació de Catalunya (premi compartit).
- Premi Micròfon de plata a la millor obra de creació, concedit l'any 2001 per l'Asociación Española de Prensa, Radio y Televisión (premi compartit).
- Com a president de l'ACIC, va recollir l'any 1999 el XIV Premi de Normalització Lingüística atorgat, mitjançant votació popular, per l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona (ADAC).
- Amb l'ACIC va recollir l'any 1997 el Premi Santa Anneta. El Centre Cultural d'Algaida (Mallorca), entitat promotora de l'emissora Titoieta Ràdio, va lliurar a l'ACIC el 4rt Premi Santa Anneta de Llengua i Cultura Catalanes.
- El 2007, de mans de l'alcalde de Cornellà Antonio Balmón, va rebre una distinció i un homenatge com a reconeixement a la tasca realitzada en l'emissora municipal d'aquesta ciutat durant 25 anys.
- L'any 2005 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi pel govern de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca com a activista cultural.
