Lluís Mercader
Lluís Mercader Escolano (Sagunt, 1444 - Bunyol, 9 de juliol de 1516). Religiós cartoixà, bisbe de Tortosa i inquisidor general als regnes d'Aragó i de Navarra.
Biografia
Lluís Mercader naix a Sagunt l'any 1444, fill dels barons de Bunyol. Estudià en les Universitats de València, humanitats, i Salamanca, matemàtiques, arts i teologia, i es doctorà posteriorment en ambdós drets.
En 1468 entra en la cartoixa de Valldecrist, on ocupa als pocs anys el càrrec de mestre de novicis i, en 1476, és nomenat procurador. En 1488 és elegit prior de la cartoixa de Porta Coeli i l'any següent ocupa el mateix càrrec a Valldecrist. Fou nomenat visitador de la provincia de Catalunya en el Capítol General de 1490 i visitador d'Alemanya en 1494.
Ferran el Catòlic l'envia com ambaixador a diversos estats: al regne d'Hongria, regnant Vladislau II, per resoldre la destinació de la dot de Beatriu d'Aragó.[1], a l'Austria de Maximilià I, i en 1499 als Estats Pontificis, on es mantingué dos anys, amb una bona relació amb Alexandre VI.
Tornat a la Península en 1501, el rei Ferran li assigna la reforma de les ordes mendicants de la Corona d'Aragó, especialment en el Regne de València. En 1504 es nomenat conseller i confessor del rei, i amb ell es trasllada a Nàpols, on visqué fins 1507. Els anys següents els visqué amb protestes de la seva orde per desatenció de les seves obligacions, provocades pels diversos serveis al rei.
Lluís Mercader fou presentat pel rei i nomenat inquisidor general dels regnes d'Aragó i de Navarra per Lleó X el 15 de juliol de 1513,[2] ocupà aquest càrrec i el de Bisbe de Tortosa, on va pendre possessió el 13 de gener de 1514,[3] fins a la seva mort.
Mor en Bunyol el 9 de juliol de 1516, i les seves despulles es dipositaren en la capella de Santa Magdalena de la cartoixa de Valldecrist.
Referències
- ↑ Zurita, Jerónimo. Historia del rey Don Fernando el Católico. De las empresas, y ligas de Italia, Libro 4, Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2005, p. 5
- ↑ Llorente, Juan Antonio. Anales de la Inquisición de España, tomo II, Madrid: Imprenta de Ibarra, 1813, p. 29.
- ↑ Orella Unzue, José Luís. Los grupos de presión y las corrientes ideológicas que condicionan el nacimiento de la Inquisición Española en el País Vasco y en Navarra: (1510-1529), Revista de la Inquisición, 8 (1999), p. 22. ISSN 1131-5571.
Bibliografia
- Cantera Montenegro, Santiago. Los cartujos en la Península Ibérica en la Edad Media dins Del silencio de la cartuja al fragor de la orden militar. Aguilar de Campoo (Palencia): Fundación Santa María la Real, 2010, p. 54. ISBN 978-84-89483-65-1.
- Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867, p. 279.
- Puig-Rigau, José Oriol. Escritores cartujanos españoles. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1970, p. 96.
- Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1803-1806, p. 107.
Enllaços externs
- Libro de Armoria. Biografia.