Lluís Nicolau i Fort
Lluís Nicolau i Fort (1887 - 1939) fou un militant anarquista català, nascut a Felanitx (Mallorca) a finals del segle XIX. Participà amb Pere Mateu i Cusidó i Ramon Casanellas i Lluch en l'atemptat que costà la vida al president del govern espanyol Eduardo Dato e Iradier a Madrid el 8 de març de 1921, comès com a represàlia per haver donat carta blanca al governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido en la persecució de sindicalistes a Barcelona i particularment com a venjança per l'assassinat de Francesc Layret. Fou qui disparà des de la sella del darrere de la moto.
Un cop escapat de Madrid amb la seva companya Llúcia Forns, es va aixoplugar a Barcelona a la casa d'Amor Archs, d'on marxaria cap a l'Escala i d'ací a Portvendres, per a establir-se definitivament a Berlín (Alemanya). Fou detingut per les autoritats alemanyes el setembre de 1921, i lliurat a les autoritats espanyoles amb la condició que no el condemnessin a mort. Fou jutjat i condemnat a mort l'11 d'octubre de 1923, que li fou commutada per cadena perpètua el 1924, i enviat al penal del Dueso. Sortí en llibertat amb l'amnistia de la Segona República Espanyola i es va establir a Gironella. Fou militant de la FAI però no destacà pas. El 2 de febrer de 1939, en ple èxode republicà un cop acabada la guerra civil espanyola, fou afusellat per les tropes franquistes amb altres emboscats a les Heures de la Quar (Berguedà)
Vegeu a més
Referències
- (castellà) Petita biografia amb l'atemptat contra Dato
- (castellà) Atemptat contra Dato i sentència als assassins
- (català) Biografia a veuobrera.org
- (català) Magnicidi de Dato amb la sort de Lluís Nicolau