Lluis Maria Mandado i Rossell
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Lluís Maria Mandado i Rossell (La Junquera, 1959) és un investigador històric i filòleg català especialitzat en llengua medieval, filologia romànica i història cultural de la Corona d'Aragó. Ha viscut molts anys a Perpinyà, on ha desenvolupat una part essencial de la seva recerca sobre el català antic, l’occità i els dialectes romànics del nord. És conegut sobretot pel seu estudi sobre els Juraments d’Estrasburg (842), que ell interpreta com un testimoni de la presència del català–occità a la Gàl·lia fins al Rin.[1]
Biografia
Mandado va néixer a La Junquera i ha residit llargament a Perpinyà, fet que ha influït profundament en la seva recerca sobre la llengua catalana medieval, l’occità i els dialectes romànics del nord. Ha estudiat la continuïtat lingüística entre el català, l’occità i el romanç de la Gàl·lia, i ha defensat que el català medieval és una de les llengües romàniques més properes al baix llatí.
La seva recerca combina:
- filologia romànica,
- lingüística històrica,
- crítica textual,
- història medieval,
- i reinterpretació de fonts primàries.
Juraments d’Estrasburg (842): la seva aportació
Mandado és especialment conegut per la seva lectura filològica del text dels Juraments d’Estrasburg, conservat en manuscrits llatins i considerat tradicionalment el primer text en “francès antic”. Mandado argumenta que el text és en realitat una forma d’occità–català altmedieval, basant-se en la morfologia, el lèxic i la sintaxi del document.
En el seu estudi afirma:
«El document demostra que el català, o si voleu l’occità, es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És que el francès és el català? Abans sí.»
I analitza el text romanç del jurament:
«Pro deo amur et pro christian poblo et nostro commun salvament, d'ist di in avant…» «No coneixem els seus dialectes, però podem creure que a Estrasburg aquesta era la llengua dels romans francs.»
Mandado defensa que formes com *poblo*, *ab*, *cadhuna*, *aiudha*, *savir*, *podir*, *eu*, *damno sit* són pròpies del romanç meridional (occità–català) i no del francès antic, i que el text reflecteix la llengua parlada pels romans de la Gàl·lia abans de la imposició del francès modern.[2]
Segons Mandado:
«És que l’occità i per tant el seu dialecte català són els més propers al baix romà del segle V; ens entendríem molt bé amb els d’aquells temps.»
Obra
Mandado ha publicat diversos llibres de recerca històrica, lingüística i literària. La seva obra combina filologia, crítica textual i reinterpretació de textos medievals.
Taula cronològica de la seva obra
| Any | Títol | Editorial | Notes |
|---|---|---|---|
| 2012 | El Quixote va esborrar El Quixot | Llibres de l’Índex | Pròleg de Jordi Bilbeny; reinterpretació del Quixot català.[3] |
| 2013 | Del Ter al Túria: ports de partida a Amèrica | Llibres de l’Índex | Amb Pep Mayolas; ports catalans en la descoberta d’Amèrica.[4] |
| 2015 | El Cit de València era català o Quan i com els catalans van fer Espanya | L.M. Mandado | Pròleg de Pep Mayolas; reinterpretació del Cid i la formació d’Espanya.[5] |
| 2016–2022 | La revenja Borja: Orland furiós al descobert (5 volums) | L.M. Mandado | Edició monumental; reinterpretació del Orland Furiós.[6] |
Teoria lingüística: català–occità–romanç de la Gàl·lia
Mandado defensa una teoria lingüística que situa el català medieval com una de les llengües romàniques més properes al baix llatí, i que considera l’occità i el català com a continuadors directes del romanç de la Gàl·lia.
Els punts centrals de la seva teoria són:
1. El català i l’occità com a continuadors del romanç gal·loromà
Segons Mandado, el romanç parlat a la Gàl·lia després de la caiguda de l’Imperi romà no era l’antecessor del francès modern, sinó una llengua molt més propera a l’occità i al català.
Ho exemplifica amb el text dels Juraments d’Estrasburg (842):
«Poblo, ab, aiudha, cadhuna, savir, podir… són formes occitanes i catalanes, no pas franceses.»
2. El francès modern és una llengua híbrida i tardana
Mandado sosté que el francès actual és una construcció del classicisme del segle XVII, que substituí progressivament el romanç meridional de la Gàl·lia.
Segons ell:
«El francès ha estat molt modificat des del renaixement; el romanç antic de la Gàl·lia era occità.»
3. El català medieval conserva trets del baix llatí
Mandado destaca que el català manté formes que el francès va perdre:
- articles múltiples (el/lo/la; en/na; es/se/sa),
- lèxic romànic antic (*poblo*, *caduna*, *aiudha*),
- formes verbals properes al llatí (*savir*, *podir*),
- pronoms romànics arcaics (*eu*).
Segons ell:
«El català és la llengua romànica més propera al baix romà del segle V.»
4. L’occità es parlava fins al Rin
Mandado interpreta el jurament de les tropes gal·les com a prova que l’occità–català era la llengua dels romans de la Gàl·lia fins a Estrasburg:
«A Estrasburg els gals escoltaren el rei alemany parlant en català, perquè era la seva llengua.»
5. La substitució lingüística a França
Segons Mandado, la llengua romànica de la Gàl·lia fou progressivament substituïda pel francès d’oïl, que ell considera una llengua híbrida amb forta influència germànica.
Recepció
La seva obra ha estat rebuda amb interès en cercles de recerca alternativa i revisionista, mentre que sectors de la historiografia acadèmica han qüestionat les seves conclusions. Tot i això, Mandado ha contribuït a obrir noves línies de debat sobre:
- la llengua romànica de la Gàl·lia,
- la relació entre català i occità,
- la reinterpretació de textos medievals,
- i la història cultural catalana.
Referències
- ↑ «Transcripció del text de Mandado sobre els Juraments d’Estrasburg». [Consulta: 1r octubre 2026].
- ↑ «Juraments d’Estrasburg segons Mandado». [Consulta: 1r octubre 2026].
- ↑ «El Quixote va esborrar el Quixot (BNE)». [Consulta: 1r octubre 2026].
- ↑ Mandado, Lluís Maria. Del Ter al Túria. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2013.
- ↑ «El Cit de València era català». [Consulta: 1r octubre 2026].
- ↑ «La revenja Borja». [Consulta: 1r octubre 2026].