Llums d'escena
Q1553001  | |
|---|---|
| Dades i xifres | |
| Q1200750 | |
| Q67325957 | |
← → |
Llums d'escena és un llargmetratge de 1952 dirigit, escrit i protagonitzat per Charles Chaplin.
Argument
La història se situa a Londres durant la Primera Guerra Mundial. Un veterà còmic anomenat Calvero (Charles Chaplin), alcohòlic i en plena decadència, salva una noia quan és a punt de suïcidar-se intoxicada amb gas i l’acull a casa seva. Després de l'accident, la noia sofreix un trastorn psicològic que fa que es cregui paralítica de cintura en avall. El còmic intenta que la jove Thereza torni a caminar i recuperi la seva afició per la dansa. L’esforç de tots dos fa que Terry, com l’anomenen els pocs amics que li queden, triomfi en el ballet uns anys després.
Però Calvero veu que el seu temps ja ha passat: és rebutjat pel públic en el seu retorn als escenaris. En canvi a Thereza no només se li obre la porta de l'èxit professional, sinó que també té fortuna en l'amor, ja que es retroba amb un jove pianista que va conèixer una vegada i amb el qual no va aconseguir fer-hi amistat per timidesa.
Malgrat el retrobament, Terry es dedica amb devoció a qui ho va apostar tot per a ella, i deixa de banda el jove pianista. Calvero abandona el seu domicili i talla el contacte amb la seva amiga, per tal que pugui continuar la seva carrera artística.
El qui un dia va ser el còmic vagabund damunt d'un escenari avui es veu convertit en un autèntic rodamón que guanya unes monedes amb un trio de músics en la seva mateixa situació. Una tarda troba casualment el seu vell productor i el pianista pretendent de Terry, els quals, moguts per la llàstima, organitzen una gala benèfica en honor del famós actor d'altres temps. El dia de la representació, Calvero és ovacionat per tot el públic, i, en acabar la seva actuació, mor després de sofrir un desafortunat accident causat per un atac de cor. Però mor feliç en sentir-se estimat novament pel públic. Mentrestant, Thereza interpreta el seu número de ballet, aliena al que passa entre bastidors. Una generació deixa el seu espai sobre l'escenari perquè sigui ocupat per la següent.
Anàlisi
Es l'antepenúltima pel·lícula de Charles Chaplin. L'artista britànic espaiava cada vegada més els seus projectes. Però aquest film està fet a consciència. Chaplin sap mesurar perfectament els temps de la comèdia i el drama. I tot embolcallat amb uns diàlegs tendres i molt elaborats.
Chaplin dóna a la pel·lícula uns certs tocs autobiogràfics: Calvero és la representació d'un còmic veterà, cansat, que actua en un temps que ja no és el seu. Això s'accentua encara més en l'escena final on Charles Chaplin interpreta un gag al costat de Buster Keaton, dos dels millors còmics del cinema mut compartint pantalla.
Cal destacar també la banda sonora de la pel·lícula, composta pel mateix Charles Chaplin, que és un dels grans temes de la història del cinema. Per aquesta composició, Chaplin va guanyar, el 1972, l' Oscar a la millor música original 20 anys després de l'estrena de la pel·lícula[1]
Càsting
- Charlie Chaplin es Calvero
- Claire Bloom es Terry
- Nigel Bruce es Postant
- Buster Keaton es la parella de Calvero
- Sydney Chaplin es Neville
- Norman Lloyd es Bodalink
- Geraldine Chaplin as una xiqueta
Producció
Encara que la pel·lícula està ambientada a Londres, que va ser filmada enterament a Hollywood, sobretot en els Estudis Chaplin. El carrer on viu Calvero és un conjunt reparin en els estudis Paramount, les escenes de music-hall, van ser filmades a la RKO, i algunes escenes d'exteriors utilitza material d'arxiu de seguretat projectada de Londres.
Chaplin va dirque esperava Limelight a ser la seva última pel·lícula. Per tots els comptes que estava molt content i ple d'energia durant la producció, un fet sovint atribuïda a l'alegria de tornar a crear inicis de la seva carrera en el teatre de varietats. La majoria de les persones que han estudiat la vida de Chaplin se suposa que el seu personatge a la pel.lícula es va basar en el seu pare que també havia perdut el seu públic i s'havia convertit en alcohol, el que va conduir a la seva mort el 1901. Tant en la seva autobiografia de 1964, i el seu llibre de 1974 La meva vida en imatges, Chaplin insisteix que Calvero es basa en la vida de l'actor de teatre Frank Tierney.
La parella de Charles Chaplin i Buster Keaton en el número musical final és històrica per ser l'única vegada que els dos van actuar junts a la pel·lícula. Chaplin en un primer moment no havia escrit la part de Buster Keaton perquè creia que el paper era massa petit. No va ser fins que es va assabentar que Keaton estava passant per temps difícils que Chaplin va insistir que Keaton fos contractat a la pel·lícula[2]
Recepció
Mentre estava de gira a Gran Bretanya a promoure la pel·lícula de Chaplin va saber que se li havia negat un visat de retorn a Estats Units a causa de les seves suposades simpaties comunistes, i en molts teatres d'Amèrica es va negar a jugar Limelight. Fora de les sales de cinema en diverses ciutats de la costa oriental, la pel·lícula no va ser vist pel públic al cinema americà. No va ser fins 1972 que la pel·lícula va ser vist per últim en el llançament americà d'ample i va rebre l'Oscar a la millor partitura original.
Música
El tema d'aquesta pel·lícula, titulada "Terry Theme" (escrit per Charles Chaplin) es va convertir en una cançó popular.[3]