Loreley
| Loreley | |
 Estàtua de Loreley al mur del port en la base de la Roca de Loreley, al riu Rin | |
| Llengua original: | italià |
| Música: | Alfredo Catalani |
| Llibret: | C. D'Ormeville i A. Zanardini |
| Font literària: | llegenda germànica de Loreley |
| Actes: | tres |
| Estrena: | 16 de febrer de 1890 |
| Teatre: | Teatro Regio de Torí |
Loreley és una òpera italiana d'Alfredo Catalani, amb llibret de C. D'Ormeville i A. Zanardini, estrenada en la seva versió definitiva el 1890, al Teatro Regio de Torí, però de la que ja n'hi havia una primera versió anterior (Elda), estrenada al mateix teatre el 1880. Es basa en la famosa llegenda germànica de Loreley. La roca d'aquest nom, a una corba del Rin, prop Sankt Goarshausen, és segons la llegenda el lloc des d'on se suicidà un jove rossa bellíssima per causes amoroses, i convertida en sirena feia naufragar els navegants amb el seu cant encisador. Clemens Brentano és el principal transmissor preromàntic d'aquesta llegenda, convertida en poema per Heinrich Heine.
L'òpera de Catalani no ha tingut la popularitat que mereix la seva originalitat i el seu melodisme intens, bé que es troba al mercat en CD (versió interpretada per Anna de Cavalieri i Ken Neate, una altra per Elena Suliotis i Piero Capuccilli, etc.) i que algunes de les seves àries o fragments -Nel verde Maggio o Lascia per or che libero- apareixen als recitals i han estat enregistrats independentment per grans noms de la lírica (Beniamino Gigli, Mario del Monaco, Franco Corelli, Gigliola Frazzoni, Magda Olivero...). Òpera singular i tardoromàntica, no segueix l'estil de cap de les línies operístiques italianes del seu temps i en canvi té un acusat regust germànic.
Vegeu també
Bibliografia
Roger Alier, Diccionario de la Ópera, Robin Book, Barcelona 2007.