Loricífer
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Els loricífers (Loricifera) constitueixen un petit fílum d'animals marins amb unes vint-i-una espècies conegudes distribuides en sis gèneres. Aquest fílum fou descobert l'any 1983 per Reinhardt Kristensen. Els loricífers tenen cap, boca i sistema digestiu així com un conjunt d'esquelets especialitzats en forma de paraigües. No presenten sistema circulatori ni sistema endocrí. Són hermafrodites i probablement ovípars. No hi ha registre fòssil conegut.
Es pensa que els parents més propers del fílum Loricifera són Kinorhyncha i Priapulida amb els quals constitueixen el tàxon Scalidophora.
Organismes anaerobis
L'any 2010 s'han tobat a Grècia, al Mar Mediterrani, a més de 3000 m de fondària, de diversos tàxons (Spinoloricus cinzia, Rugiloricus i Pliciloricus) que viuen en un ambiente anaerobi (sense oxigen). Es tracta dels primers casos d'organismes puricel·lulars que poden viure de manera permanent sense oxigen; s'ha comprovat que no disposen de mitocondris, sinó d'un altre tipus d'orgànuls.[1] L'existència d'aquests organismes pluricel·lulars anaerobis junt amb la d'organismes que poden substituir en el seu metabolisme el fòsfor per l'arsènic (com fa el GFAJ-1) amplien les possibilitats d'existència de vida extraterrestre.
Referències
- ↑ Danovaro R., Dell'Anno A., Pusceddu A., Gambi C., Heiner I. i Kristensen R. M. (2010). "The first metazoa living in permanently anoxic conditions". BMC Biology 8: 30. doi:10.1186/1741-7007-8-30