Louis-Gaston Ganne
Louis-Gaston Ganne (Buxières-les-Mines, 5 d'abril de 1862 – París, 14 de juliol de 1923) fou un compositor francès.
Estudià al Conservatori de París, on va tenir per mestres en Théodore Dubois, Jules Massenet i César Franck. Es donà conèixer per cançons ballables que popularitzaren el seu nom ràpidament, i poc temps després abordà el teatre, assolint també considerables triomfs.
Ganne fou, a més, un notable director d'orquestra i dirigí els ballets de l'Òpera i el Casino Municipal de Montecarlo. La seva música es distingeix per la decisió del ritme, per una melodia fàcil i sentimental i per l'encertat emprar dels recursos tècnics.
Òperes còmiques, operetes i ballets
- Tout París (París, 1891)
- Rabelais (París, 1892)
- Les colles des femmes (París, 1893)
- Les saltimbanques (París, 1899), representada amb èxit arreu d'Europa
- Hans, le jouer de flûte (Montecarlo, 1906)
- Cocorico (Montecarlo, 1914)
Ballets:
- Les sources du Nil (1882)
- Volapück (1886)
- Fleurs et plumes (1887)
- Merveilleuses et gigolettes; Heureuse recontre; La fin d'un monde (1892)
- La puce (1894)
- Le réveil d'une parisiéne, pantomim a (1894)
- Phryné (1896)
- Cythère (1900)
- Au Japon (1903).
A més composà una gran quantitat d'obres per a piano, entre les que mereixen especial menció la Marche Lorraine i la masurca La Czarinne.
Referències
Tom núm. 25 pàg. 706-707 de l'enciclopèdia Espasa.