Luz Pozo

Luz Pozo Garza (Ribadeo, Lugo, 1922) és una poetessa gallega i membre numerari de la Real Academia Galega.

En 1936 es va traslladar a Lugo, on el seu pare va ser perseguit pel feixisme, i després a Lareche (el Marroc). De tornada a Galícia, es va instal·lar a Viveiro. Va fer estudis de música, de magisteri i de filologia romànica, aquests últims a la Universitat d'Oviedo. Actualment resideix a Vigo, on va ocupar la càtedra de literatura espanyola en un institut. Va col·laborar en un gran nombre de publicacions literàries, i va dirigir amb el seu espòs Eduardo Moreiras la revista de poesia i crítica Nordés.

Luz Pou va iniciar la seva obra poètica en castellà, però a poc a poc va anar prenent opció clara a favor del gallec, llengua en què va publicar l'any 1952 O paxaro na boca. Uns altres poemaris seus són Últimas palabras/Verbas derradeiras (1975), Concerto de outono (1981), Códice calixtino (1986), Prometo a flor de loto (1992) i Vida secreta de Rosalía (1996).

Com a assagista ha publicat A bordo de "Barco sin luces", Galicia ferida (A visión de Luís Seoane) (1994) i Álvaro Cunqueiro e "Herba de aquí e acolá" (1991).