Gos salvatge africà
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El gos salvatge africà o licaó (Lycaon pictus) és un cànid endèmic del continent africà, que habita normalment a les sabanes. El seu nom científic (Lycaon pictus) significa "llop pintat" i resulta característic de l'espècie que no hi hagi dos exemplars amb el mateix patró de taques. Es troba en perill d'extinció. La seva població és entre 3.000 i 5.500 exemplars en llibertat. Uns 700 exemplars en captivitat.[1]
Els licaons cacen en manades. La seva presa preferida és l'impala i altres ungulats de mida mitjana. Són coneguts per la seva resistència i per ser uns caçadors astuts. Se'ls ha observat caçant per relleus o inclús bloquejant les vies d'escapament de les preses. La seva mida reduïda els fa sensibles als atacs d'altres grans carnívors, com ara lleons i hienes.
Té un complex sistema social de tipus matriarcal. Sovint regurgiten l'aliment per altres membres de la manada, com ara els membres que no han pogut anar a caçar i s'han quedat cuidant de les cries.
Hàbitat
Habita principalment en tot l'Àfrica subsahariana, exceptuant les selves tropicals i els deserts més secs. Actualment ha desaparegut de moltes zones, però encara sobreviu a Botswana, Camerun, República Centreafricana, Txad, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Namíbia, Senegal, Sud Àfrica, Sudan, Sudan del Sud, Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe.
Referències
- ↑ El Racó del Panda Vermell, allotjat a blogspot.com
