Màrius Calado i Colom
.jpg)
Màrius Calado i Colom (Barcelona, 1862 – Barcelona, 24 d'agost del 1926) va ser un pianista i professor de música català.
Estudià amb Gabriel Balart al Liceu de Barcelona i en el Conservatori d'Isabel II amb Joan Baptista Pujol. Als setze anys marxà a París, i una excel·lent interpretació d'una Sonata de Georges Mathias, i la seva joventut el permeteren ingressar en el Conservatori en condició d'estranger. Dos anys més tard, al 1881, la seva magistral [1] execució (segons els examinadors) del Carnaval de Robert Schumann i de l'Allegro de concert de Hugo Wolf obtingué el primer premi de la classe superior de piano. Actuà a París amb molt d'èxit, fins que al 1888 tornà a Barcelona, on va fer concerts al Teatre Principal, a la Sala Beethoven, al Gran Teatre del Liceu i a la Sucursal Erard. Realitzà dues petites gires per l'Amèrica del Sud i a Espanya tocà a Madrid, València, Palma de Mallorca. El seu darrer concert públic va ser el 18 de gener del 1895 i posteriorment es dedicà a l'ensenyament en exclusiva.
D'ell es destacà la gran nitidesa amb què interpretava Liszt, Chopin, Schubert, Schumann, Saint-Saënts... Formà part [2] de les tertúlies culturals que el Doctor Andreu feia a casa; Enric Granados, un dels contertulians, tingué una bona amistat amb ell, i li dedica el Vals de concert, op. 35, del 1914.
La casa d'estil modernista que es va fer construir per l'arquitecte Balcells a Sant Cugat del Vallès el 1905 és, en l'actualitat, una de les edificacions rellevants de la població vallesana.
Bibliografia
- J.S. Màrius Calado, article publicat a La Veu de Catalunya (11.9.1926) i reproduit a Scherzando 190 (1926), p. 3-4 [3]