Màrius Verdaguer Travesi

Màrius Verdaguer Travesi (Maó, 1885- Barcelona, 1963) fou un escriptor menorquí, un dels millors narradors d'avantguarda de la preguerra espanyola, poeta, dramaturg, pintor, copiós i políglota traductor i periodista.

Es formà a Segòvia, on el seu pare fou catedràtic d'institut. Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novel·la i un recull poètic. Es llicencià en dret a Barcelona el 1914, on fixà la seva residència i realitzà la seva vida professional. Mai exercí d'advocat i el mateix any va ingressar a El día gráfico com a redactor internacional. L'any següent el fitxa La Vanguardia també per portar la política internacional. Més endavant, el nou director Gaziel li encarregà la crítica literària i li va permetre també publicar articles sobre temes diversos, el que va posar dwe manifest la seva àmplia gamma d'interessos culturals. El 1940 deixa La Vanguardia no per voluntat pròpia. També va treballar a la redacció del diari barceloní Las Noticias, fundat per Rafael Roldós.

Després d'un quart de segle d'aventures barcelonines, i amb el final de la Guerra Civil, Verdaguer va haver de marxar de Barcelona, recalant a Mallorca, on va col.laborar amb la revista Destino i amb Diario de Mallorca. El 1958 Mario Verdaguer va decidir tornar a la capital catalana, on moriria cinc anys després fruit d'una llarga malaltia.

Verdaguer va ser un intel·lectual molt complet, poeta modernista inicial, novel·lista estimable primer, modernista i avantguardista després, autor final d'una novel satírica (Un verano en Mallorca) i algun llibre de records (Medio siglo de vida íntima barcelonesa), deu novel·les que van comptar en el seu temps (sobretot Piedras y viento, La isla de oro, El marido, la mujer y la sombra i Un intelectual y su carcoma') i a més va publicar amb èxit traduccions de Goethe, Zweig, Jünger i Thomas Mann.

Deixà inèdites unes ambicioses memòries. Com a pintor, les seves obres quedaren gairebé inèdites en vida i mantenen influències de l'estampa japonesa i de l'expressionisme alemany i són fruit d'un pòsit avantguardista matisat pel seu característic lirisme d'intel·lectual contemplatiu i hipersensible.

Va rebre influències literàries per les dues branques familiars, ja que estava emparentat amb mossèn Jacint Verdaguer i amb el doctor Josep Miquel Guàrdia. Un any abans de morir, el 1962, va veure com s'incorporava el seu retrat a la Galeria municipal de l'Ajuntament de Maó, com a Menorquí Il·lustre.