Míndar

Míndar (Mindarus, Míndaros Μίνδαρος) fou un militar espartà.

El 411 aC va substituir a Astíoc com almirall. Desconfiant de l'arribada de la flota fenícia promesa pel sàtrapa Tisafernes, va anar a Milet al territori del sàtrapa Farnabazos II, eludint la flota atenenca que esperant aquest moviment s'havia traslladat de Samos a Lesbos; va sorprendre a un esquadró atenenc a Sestos que va perdre alguns vaixells, però fou seguit cap el nord per la flota que era a Lesbos, dirigida per Trasibul i Tràsil, i fou derrotat a l'Hel·lespont a Cinossema.

Després de la batalla Míndar va cridar a Hegesàndrides que era a Eubea; mentre arribava va donar suport a la revolta eòlia dirigida per Antandros contra Tisafernes. Una mica després era a Ilion oferint sacrificis a Atenea on va esperar al almirall Dorieu que mentre s'havia trobat amb una flota atenenca superior; la batalla va durar força temps però l'arribada de reforços atenencs dirigits per Alcibíades va donar la victòria als atenencs; Alcibíades va despatxar part de la flota a recaptar diners a les diferents ciutats de l'Hel·lespont i només va quedar amb 40 vaixells, i Míndar, que disposava de 60 vaixells va preparar l'atac; la flota atenenca es va moure a la nit de Sestos a Càrdia on va trobar a Alcibíades amb 5 galeres i després a Trasíbul i Teràmenes amb 20.

Aquesta flota reagrupada es va dirigir a Cízic, on era la flota espartana que havia sortit d'Abydos, que fou sorpresa; els espartans van resistir vigorosament però Alcibíades va desembarcar amb 20 vaixells i va atacar als espartans des de la costa. Míndar va desembarcar també i va morir a la batalla, que fou una completa victòria atenenca (410 aC).