Macàon
A la mitologia grega, Macàon fou un heroi, fill d'Asclepi i de Lampècia (altres genealogies li atribueixen mares diferents). Casat amb Anticlea, fou pare de Gorgas i de Nicòmac.
Va regnar al costat del seu germà Podaliri sobre tres ciutats de Tessàlia (o la possible Messènia). Anà a la guerra de Troia, on es distingí com a metge del bàndol grec. Entre altres fets, se li atribueix la curació de Menelau i de Filoctetes. Fou mort per Eurípil.
Poders
Tenia el do, que havia rebut del seu pare, de guarir les ferides, fins les més greus. Va guarir Menelau, que havia estat ferit per una fletxa de Pàndar,[1] i Filoctetes, que tenia una ferida ulcerada que s'havia causat en ferir-se accidentalment per una fletxa d'Hèracles feia deu anys.
Història
Va ser un pretendent d'Helena, per la qual cosa va participar en l'expedició contra Troia capitanejant al costat del seu germà Podaliri trenta naus provinents de Tricca, Ecalia i Éurito.[2]
Durant una de les batalles va ser ferit a l'esquena per una fletxa de Paris de Troia i rescatat per Nèstor.[3] Com relata Quint de Esmirna als seus Posthomèriques, Macàon va ser mort per Eurípil, fill de Tèlef, en el transcurs d'una batalla anterior al saqueig de Troia.[4] Fet, aquest, que entra en contradicció amb lPlantilla:'Eneida de Virgili, on s'exposa que Macàon va entrar a la ciutat dintre del Cavall de Troia.[5] Les seves cendres van ser dutes per Nèstor a un santuari de Gerenia on els malalts buscaven curar-se.