Macari el Gran
|
Per a altres significats vegeu «Sant Macari». |
 Icona egípcia, s. XVIII | |
| anacoreta, sant | |
|---|---|
| Nom secular | Μακάδριος (Makárdrios) |
| Naixement | ca. 300 Shabsheer (Shanshour) Governació de Menufeya, Egipte) |
| Defunció | 390 o 391 Scetes (actual Wadi El Natrun, Egipte) |
| Enterrament | Monestir de Sant Macari el Gran (Wadi El Natrun) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Copta, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Monestir de Sant Macari |
| Festivitat | 15 de gener (occident); 19 de gener (orient); 27 Paremhat (4 d'abril, coptes) |
| Iconografia | Vell, amb una gran barba, semidespullat com a ermità o amb hàbit de monjo |
Macari Major (Macarius, Μακάδριος) fou un asceta egipci probablement deixeble o almenys contemporani de Sant Antoni, conegut també com Macari Magne o Macari el Gran o Macari el Vell. És venerat com a sant per certes grups de la cristiandat.
Biografia
L'esmenten principalment Rufí i Teodoret.
Va néixer a l'Alt Egipte i als 30 anys va optar per la vida solitària i es va retirar al desert d'Escetis (Gran desert de Líbia) a entre 100 i 200 km al sud d'Alexandria. Als 40 anys fou ordenat sacerdot i és diu que posseïa els dons de curar, allunyar als dimonis i de fer profecies, i que fins i tot va ressuscitar a un home per convèncer a un heretge (els mateixos Rufí i Pal·ladi que en donen noticia, només ho expliquen com a cosa que havien sentit a dir).
Fou desterrat per ortodox durant el govern del patriarca Luci, arrià, juntament amb Macari d'Alexandria i altres solitaris egipcis, i es van establir a una illa rodejada de maresmes, terres habitades només per pagans.
Va morir als 90 anys vers el 390 o 391. Fou declarat sant tant per l'església llatina com per la grega que el celebren el 15 de gener i el 19 de gener.
Obres
Va deixar escrites unes epístoles, però altres llibres de més dubtosa autoria s'han publicat sota el seu nom:
- 1. Ὁμιλίαι πνευματιακαι, Homiliae Spirituales.
- 2. Περὶ τελειότος ἐν πνεύματι, De Perfectione in Spiritu
- 3. Περὶ προσευχῆς, De Oratione
- 4. Περι ὑπομονῆς καὶ διακρίσεως, De Patientia et Discretione
- 5. Περὶ ὑψώσεως τοῦ νοός, De Eleratione Mentis
- 6. Περὶ ἀγαπῆς, De Charitate
- 7. Περὶ ἐλευθεριας νοός, De Libertate Mentis
