Macià Alavedra i Moner

Macià Alavedra i Moner
	Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya;
	Mandat; 24 d'agost del 1982 – 9 de maig del 1986
Precedit per	Joan Vidal i Gayolà
Succeït per	Agustí Bassols i Parés
Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya;
	Mandat; 22 d'octubre de 1989 – 30 de juliol de 1997
Precedit per	Ramon Trias i Fargas
Succeït per	Artur Mas i Gavarró
Naixement	26 de març de 1934 ; Barcelona, Barcelonès
Partit polític	CDC

Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934) és un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas. Va passar una part de la seva infantesa exiliat a França. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i més tard treballà com a assessor jurídic en l'empresa privada. És un dels pares de l'Estatut de Sau.

Vida política

El 1952 milità al Front Nacional de Catalunya. El 1975 fou un dels fundadors, amb Ramon Trias i Fargas, d'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), i a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat a les Corts Espanyoles dins el Pacte Democràtic per Catalunya. L'any 1978 en representació del seu partit fou un dels membres de la Comissió dels Vint que al parador de Sau, Masies de Roda redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament escollit diputat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la província de Barcelona per Convergència i Unió, i reescollit a les de 1984, 1988, 1992 i 1995.

El 1982 va ser nomenat portaveu de CiU al Parlament de Catalunya i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. El 1987 fou nomenat conseller d'indústria i energia fins 1989, quan fou nomenat conseller d'economia i finances. Després de les eleccions generals espanyoles de 1996, quan CiU va donar suport parlamentari al govern del Partido Popular presidit per José María Aznar, va negociar la cessió del 30% de l'IRPF a les comunitats autònomes.

El 1997 va dimitir del càrrec, va abandonar la política i va ser nomenat President del consell d'administració de la societat Autopistes de Catalunya fins el 2003. També ha estat president de les societats Abertis Logística i Kern Pharma SL.

Cas Pretòria

El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat per la guàrdia civil per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusant-lo de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Lluís Prenafeta (també vinculat a CDC) i Bartomeu Muñoz, batlle de Santa Coloma de Gramenet pel PSC.^[1] El dia 30 ingressà a presó per ordre del jutge Garzón després d'haver declarat a l'Audiència Nacional de Madrid.

Referències

↑ «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27-10-2009. [Consulta: 27 octubre 2009].

Enllaços externs

Precedit per: Joan Vidal i Gayolà	Conseller de Governació 1982 - 1986	Succeït per: Agustí Bassols i Parés
Precedit per: Ramon Trias i Fargas	Conseller d'Economia i Finances 1989 - 1997	Succeït per: Artur Mas i Gavarró

[1] «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27-10-2009. [Consulta: 27 octubre 2009].

[1]