Madness
Plantilla:Infotaula d'artista musical Madness és un grup anglès de ska i música pop que es va formar al barri de Camden Town, Londres, el 1976. Encara al 2013 el grup continua tocant amb la seva formació més reconeguda de 7 membres, malgrat que aquesta ha variat lleugerament al llarg dels anys. Madness ha estat un dels principals grups del revival del ska que va representar el segell 2 Tone a finals dels anys 70.
Madness va assolir la majoria dels seus èxits en els anys 80. Tant Madness com UB40 van estar exactament 214 setmanes a les llistes de singles angleses en el transcurs de la dècada, assolint el record de grup musical que més setmanes ha estat en les llistes del Regne Unit en els 80. Tot i així, Madness va assolir aquest fet en un menor període de temps. (1980-1986).
El grup es va separar en aquell any (1986) i va retornar al 1992 en un massiu concert a Finsbury park davant 70.000 persones. Va ser el primer dels 5 festivals Madstock fets fins avui en dia.
Durant els 90 i primers anys de segle anaven tocant esporadicament, pero aquets darrers anys ha tornat la frenética activitat del grup: Dos albums nous (2009 i 2012) més de 100 concerts en els darrers 6 anys (tocant a 4 continents i incloient-hi en el 2012 l'actuació en honor al 60 aniversari de la reina d'Anglaterra desde el terrat de Buckinham Palace i l'actuació a la cerimònia de clausura dels Jocs Olimpis de Londres 2012).
Discografia
Àlbums d'estudi
- One Step Beyond... 1979
- Absolutely 1980
- 7 1981
- The Rise & Fall 1982
- Keep Moving 1984
- Mad Not Mad 1985
- The Madness 1988
- Wonderful 1999
- The Dangermen Sessions Vol. 1 2005
- The Liberty of Norton Folgate 2009
- Oui oui Si si Ja ja Da da 2012
Concerts a Catalunya
Evolució
1976–1978: Naixement
En un principi, els Madness van néixer com una banda anomenada The North London Invaders l'any 1976. si bé el seu nom es va escurçar poc després a The Invaders. En aquests primers passos, la banda ja incloïa entre els seus membres a Mike Barson (Monsieur Barso) als teclats i veu, Chris Foreman (Chrissy Boy) a la guitarra, Lee Thompson (Kix) al saxofon i veus i més tard s'hi van unir John Hasler a la bateria i Cathal Smyth (més conegut com Chas Smash) al baix. Al cap de l'any, "Dikron" també va unir-se a la banda com a veu solista. Aquesta formació de sis membres es va mantenir fins a mitjans del 1977, quan Graham McPherson (més conegut com Suggs) va prendre el relleu com a cantant després de veure actuar la banda en el jardí d'un amic seu. Poc temps després va haver encara un darrer canvi: Smyth, que no era gaire bo com a baixista va ser reemplaçat per Gavin Rogers, que era un conegut del teclista Mike Barson. Els principis de McPherson a la banda no van ser massa bons i aviat va ser expulsat per preferir massa sovint anar a veure els partits de futbol que no pas assajar. Thompson també va abandonar després de barallar-se amb Barson, qui criticava la seva manera de tocar el saxo. Un any més tard, però, Suggs tornava a la banda i al mateix temps, Daniel Woodgate (Woody) i Mark Bedford (Bedders) s'unien a la bateria i al baix, substituint respectivament a Garry Dovey i Gavin Rogers . Després de canviar-se breument el nom per Morris and the Minors, la banda es va rebatejar a si mateixa com Madness; en homenatge a una de les seves cançons preferides del cantant de ska/reggae , Prince Buster. Aquesta formació de sis membres es va mantenir fins el 1979, quan Chas Smash va retornar i oficialment es va convertir en el setè membre de la banda com segona veu i trompeta.
1979–1981: Primers èxits
L'any 1979, la banda gravava la composició de Lee Thompson, "The Prince". Aquesta cançó, com el mateix nom dels Madness, era un homenatge al seu idol Prince Buster. La cançó va ser editada per 2 Tone Records, el segell musical del fundador dels The Specials, Jerry Dammers i va ser un èxit total, arribant al numero 16 de les llistes angleses. La banda va actuar amb el mateix tema en Top of the Pops, el show musical més popular del Regne Unit i gràcies a això van guanyar molta popularitat. Des d'aquest moment els Madness van començar a actuar conjuntament de gira amb bandes del mateix segell 2 Tone com The Specials i The Selecter i poc després enregistraven el seu primer àlbum de llarga durada anomenat One Step Beyond..., editat per Stiff Records. Aquest àlbum incloïa un nou enregistrament de la cançó "The Prince" i encara un segon i tercer singles: "One Step Beyond" i "My Girl". La cançó que dona nom al àlbum era una versió de una Cara-B d'un disc de Prince Buster dels 60s, "Al Capone". One Step Beyond... va romandre a les llistes britàniques per més de 37 setmanes, arribant al lloc no. 2 Després d'editar el tercer single, "My Girl", la banda va creure que ja havien exhaurit el material del àlbum One Step Beyond..., I decidiren no editar cap més single. Malgrat tot, Dave Robinson que era el director de Stiff Records, no hi està d'acord i es decidí editar un curta durada amb un tema del LP I tres cançons noves. El resultat va ser el EP Work Rest and Play, encapçalat pel tema "Night Boat to Cairo", que va arribar al no. 6 de les llistes britàniques. L'any següent els Madness editaven el seu segon album, Absolutely que arribava a no. 2 de les llistes angleses. Absolutely reuneix alguns dels temes amb més èxit dels Madness, com ara "Baggy Trousers", no 3 en les llistes angleses, "Embarrassment" no. 4 i la cançó instrumental "Return of the Los Palmas 7" que pujava fins el no 7. Malgrat que les crítiques d'aquest àlbum van ser generalment menys entusiastes que les del One Step Beyond..., la majoria foren positives. La revista Rolling Stone, però, va donar al àlbum tan sols una de cinc estrelles possibles. Aquesta revista era especialment crítica amb el ska revival arribant a dir que dels The Specials que "no son gaire bons" i dels Madness que eren senzillament com els "Blues Brothers però amb accent anglès".
Enllaços externs
- Web oficial del grup (anglès)