Magí Pers i Ramona
Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, Garraf 1803-1888) fou un escriptor i sastre d'ofici.
El 1821 anà a Cuba, on assolí de fer una regular fortuna. De nou a Barcelona, obrí una escola de sastreria, publicà Arte de sastreria (1836) i dirigí la publicació El agente de los Sastres (1846).
Amic de Marià Cubí, fou dels seus més destacats deixebles en el camp de la frenologia: fou president honorari de la societat frenològica de Vilanova i la Geltrú (1850), fundà i dirigí la Revista Frenológica (1852-54) i publicà Manual de frenología al alcance de todos...(1849).
Molt interessat per la llengua i la literatura catalanes, publicà tota un sèrie d'interessant treballs: Gramàtica catalana-castellana...adornada amb exemples de bons autors(1847), Bosquejo histórico de la lengua y literatura catalana...(1850), que amplià a Historia de la lengua i literatura catalana...(1857), primer intent de sistematització i d'individualització de la literatura catalana –presentada fins aleshores com a apèndix de la provençal-, que recull les teories de Masdéu, Bestero, etc: traduí al castellà el poema anònim Lo Temple de la Glòria (1842) i el de Rubió i Ors Los catalanes en Grècia; publicà la tragi-comèdia de Francesc Fontanella Amor, fermesa i porfia amb el títol de Lo Robo de Filis (1863), que havia traduït i publicat anteriorment en castellà (1862).
Altres obres seves són Emancipación poética...(1845), tractat de versificació, Cartilla de la ciencia poética al alcance de todos (1848), El instructor de las clases jornaleras...(1862) i La isla de Cuba, o sea algunas consideraciones sobre las reformas políticasy económicas que deben hacerse en nuestras Antillas(1863).
Referències
- Margalida Tomàs. Tom núm. 11, pàg. 512, de l'enciclopèdia Catalana
