Mageddo
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Mageddo. (Hebreu Meguiddo) fou una ciutat de l'antic país de Sanaran, enclavada en el territori d’Isacar, però atribuïda a la tribu de Manasés. El seu nom es troba en els jeroglífics egipcis i en les cartes de Tell-el-Amarna.
Ciutat de Mageddo gaudí ja de renom en molt remota antiguitat. Com que era una de les estacions principals en el camí que seguien els exercits dels Faraons en direcció a Síria, es veié molt aviat subjecta al jou dels reis egipcis i fou sotmesa per Tutmosis III. Setí I tornà de bell nou a contar-la entre els passos conquerits i posà en ella una guarnició egípcia que la mantingues subjecta als Faraons.
Entrats ja al Canaán els fills d’Israel, el rei de Mageddo fou un dels reis vençuts per Josué. La ciutat, malgrat estar enclavada en el territori de la tribu d’Isacar, fou adjudicada per sort als de la mitja-tribu de Manasés, que estava a la part occidental del Jordà. Però, observa el text sagrat que els fills de Manasés no pogueren al principi subjectar del tot la ciutat de Mageddo i les altres, i així començaren els Cananeus a habitar en la en aquesta terra. Però després, en fer-se forts els fills d'Israel, sotmeteren als Cananeus i els feren tributaris.
En temps de Débora, i per mandat d'aquesta, uní Barac els seus guerrers en el mont Tabor, i des d'allí es precipità contra els estols d'en Jabin, rei d'Hassor i de Sísara, que acampaven junt el torrent Cison, no gaire lluny de Mageddo i de Tanak, i amb el favor i protecció de Déu, que dirigia els elements i combatia pel seu poble, les derrotà completament, sent llurs cadàvers arrossegats per les aigües del torrent de Cison.
Mageddo, junt amb Tanak i Betsá, formava la cinquena de les 12 circumscripcions establertes per Salomó per a recaptar els tributs, i fou així mateix una de les ciutats en la qual restauració abocà el mateix rei grans quantitats. El rei de Judà, Ocozíes, perseguit i ferit per Jehú en la pujada de Gaver, prop de Jeblaam, es refugià a Mageddo i allí morí, malgrat que més tard fou traslladat a Jerusalem i sepultat en el sepulcre dels seus pares en la ciutat de David.
Més tard, Necao potser desitjós de tronar a estendre els dominis d’Egipte per l'alta Síria, es dirigí vers l’Eufrates pel camí que solien seguir els exercits dels antics Faraons, més en arribar a Mageddo li’n sortí a l'encontre, amb un exercit, Josíes, rei de Judà. <<Què hi tinc ha veure jo amb tu?, li digué Necao . Jo no vaig en contra teu, sinó què lluito contra un altra casa, contra la qual Déu m'ordenà que marxés amb lleugeresa; deixa, doncs, d'oposar-te a Déu, que està amb mi, no sigui que et mati>>. No volgué Josíes anar-se’n, abans es travà la batalla prop de Mageddo, on el rei de Judà fou greument ferit, es feu portar a Jerusalem i morí en el camí. Necao prosseguí llur marxa vers el Nord.
Després de la mort de Josíes no es torna fer menció de Mageddo en la història bíblica ni encara en els autors sagrats, si no és per a recordar o al·ludir a les lamentacions que seguiren a la mort del pietós monarca. <<En el dia aquell serà gran el plany de Jerusalem, com el plor d’Adadremmón en el camp de Mageddo.>>
Després de la dispersió dels jueus els escriptors que mencionen Mageddo ens adverteixen que el seu nom fou substituït per el de Legio, nom que es donava a les residències fortificades, ocupades per les legions romanes, que serven varies ciutats de Palestina. Quan es feu el canvi de nom no ho diu la història, però es pot presumí que seria a finals del segle I o en el II o III, al temps que les armes romanes ocuparen definitiva i completament la Palestina. Pel que sembla, com veurem més tard, els àrabs en ensenyorir-se de Palestina conservaren Mageddo el seu nom romà i l'anomenaren el-Ledjun. En el segle X aquesta ciutat, junt amb Beit-Djibrin, Jerusalem i Naplus, era una de les més importants de la Palestina. Així ho assegura el-Mukaddasi en llur Geografia. Pels segles XIII i XIV conservava encara el-Ledjun quelcom de la seva importància, segons consta de la Cosmografia de el-Dimisvk, (Sant Petersburg, 1866). Avui dia la perdut ja del tot.
El nom de Mageddo no sembla haver-se conservat. Però els texts de la Sagrada Escriptura fan sospitar que no estaria gaire lluny de Tanak, doncs sempre se citen juntes ambdues ciutats. Notable és, sobre tot, el text del cant de Débora. Jud. V, 19.
Vingueren els reis i barallaren, Barallaren els reis de Canaán a Tanak, junt a les aigües de Mageddo.
S'entén d'això que Mageddo no devia distar ni de les aigües de Mageddo ni, per consegüent, de Tanak. I com el nom i la posició de Tanak s'ha conservat a treves de les edats, junt al Merdj ibn Amer., a 10 Km, al NO, de Djenin i prop del camí que, vorejant el Carmel pel seu cantó oriental, va de Caifa a Akka. Allí estava la vila de Tanek i el turó de Tell Tanak, i al NO, d'aquest turó, a uns 6 km. de distància , si troba un terreny regat per nombrosos brolladors, i on si veuen grans i extenses ruïnes. Aquest és el lloc de Mageddo, segons el sentir més comú dels actuals palentinolegs, que concorda amb el d’Eusebi i S. Jeroni, els quals sembla que donaren a Mageddo el nom de Legio (Legionis), d'on sembla que es derivà l'actual nom àrab el-Ledjun.
Les indicacions topogràfiques que donen els Pares es corresponen i concorden amb el lloc que actualment se li dóna. Això mateix sembla fou el parer del geògraf àrab del segle XII o XIII Jakut, el qual diu <<Ledjun és l'antiga Mageddo que rebé, sota la dominació romana, el nom de Legio>>. També els egiptòlegs situen a Mageddo a la sortida dels congosts del Carmel, una mica al Nord de Tanak, i en el camí d'aquesta ciutat al Tabor.
Tots aquests confirmen l'opinió comú sobre el lloc de Mageddo i debiliten al de Conder, el qual seduït per la homofonía, situa Mageddo en l'actual Medjedda, lluny del Carmel i de Tanak, lluny del camí del Tabor i de la gran planura Merdj ibn Amer. En el lloc anomenat avui Tell el-Mutesellim (que alguns creuen ser el solar de l'antiga Mageddo), l'associació alemanya de Palestina (1903-05), va fer excavacions sota la direcció de Schumacher, trobant un burg probablement egipci, 2000 a. de la Era Cristiana i un altra canaanític preisraelita, dels segles XVI-XIII a. de la Era Cristiana.
Aigües de Mageddo.
Conforme a l'opinió més corrent que situa Mageddo en l'actual el-Ledjun, les aigües de Mageddo deurien ser o les del torrent de Cison o potser les del nahar el-Ledjun, que és l'afluent més important del torrent de Cison. Alguns han volgut veure en el nom actual del torrent de Cison, nahar el Mukatta com una reminiscència del nom de Mageddo.
Planura de Mageddo.
En el primer text (dels Paralipómens) es diu que Josíes sortí a guerrejar contra Necao en la planura de Mageddo i que allà fou ferit mortalment. El segon text sembla al·ludir el fet de la derrota de Josíes i el plany que acompanyà a la mort d'aquell rei tan volgut pel seu poble. Diu, doncs, Zacaries XII, 11 <<En aquell dia serà gran el plor de Jerusalem com el plor d'Adad-Remmon en la planura de Mageddón.>> Si Adad-Remmon és, com volen alguns palestinòlegs, un lloc, és possible correspongui a l'actual vila de Rummaneh, situada a poc més d’1 km. Al Nord de Tanak i a uns 4 km, al Sud de el-Ledjun, a la sortida de les gorges del Carmel.
En tot cas la planura de Jezrael no sembla ser altra cosa que l'actual Merdj ibn Amer. Això és la planura d’Esdrelón, els famosos camps de Jezrael, que foren teatre de tantes guerres en els temps dels monarques israelites.
Referències
- Tom núm. 32, pag. 85-86, de l'enciclopèdia Espasa.