Magnetó de Bohr

En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat <math>\mu_\mathrm{B}</math>) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor al físic danès Niels Bohr. És la unitat natural (i el valor aproximat) per a expressar el moment dipolar magnètic de l'electró El seu valor va ser calculat per primera vegada el 1911 pel físic romanès Ștefan Procopiu, i a l'estiu del 1913 pel físic danès Niels Bohr.

En unitats del Sistema Internacional es defineix com a:

<math>\mu_\mathrm{B} = {{e \hbar} \over {2 m_\mathrm{e}}}</math>

i en unitats del sistema CGS com a:

<math>\mu_\mathrm{B} = {{e \hbar} \over {2 m_\mathrm{e} c}}</math>

on:

<math>e</math> és la càrrega elemental,

<math>\hbar</math> és la constant de Planck,

<math>m_e</math> és la massa en repòs de l'electró

<math>c</math> és la velocitat de la llum.

En unitats del SI el seu valor és.

<math>\mu_\mathrm{B}</math> = 9.274 009 49(80) × 10^-24 J·T^-1

En el Sistema Cegesimal d'Unitats el seu valor és aproximadament:

<math>\mu_\mathrm{B}\, = 9,274\,009\,15(23)\times 10^{-21}</math> erg·G^-1

En unitats atòmiques és adimensional, i el seu valor és simplement

<math>\mu_\mathrm{B}\, = \frac{1}{2}</math>

Expressat en electrovolts,

<math>\mu_\mathrm{B}\, = 5,788\,381\,755\,5(79)\times 10^{-5}</math> eV·T^-1

Vegeu també

• Magnetó nuclear