Mandarí
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | República Popular de la Xina, Taiwan, Singapur, Indonèsia, Malàisia i en comunitats xineses d'arreu del món |
| Regió: | |
| Parlants: | 845 milions[1] |
| Rànquing: | 1 |
| Classificació genètica: | sinotibetana xinès mandarí |
| Llengua oficial de: | República Popular de la Xina, República de la Xina (Taiwan) i Singapur |
| Regulat per: | |
| ISO 639-3 | cmn |
 Visiteu el Portal:Llengües | |
El mandarí és una llengua sinítica. La varietat estandarditzada és la llengua oficial de la República Popular de la Xina i de la República de la Xina. També és parlat a Singapur (on és cooficial amb l'anglès, el tàmil i el malai), Indonèsia (Java i Bali), Malàisia (península de Malaca), Brunei, Vietnam, Laos, Cambotja, Tailàndia, Filipines, Mongòlia, Rússia (part asiàtica), Líbia, Maurici, Moçambic, Zàmbia, Estats Units, Canadà, Austràlia o Regne Unit.[1] És una de les sis llengües oficials de les Nacions Unides.
Les varietats del mandarí estàndards de la República Popular de Xina i Taiwan es diuen "pǔtōnghuà" (普通话, parla comú) i "guóyǔ" (国语, llengua nacional) respectivament. El terme xinès més general, que abasta totes les varietats del mandarí, és "běifānghuà" (北方话, parla del nord) o "guānhuà" (官话, parla dels mandarins), els quals termes refereixen a tots els dialectes de la llengua, que és originària del nord i del sud-oest de la Xina. Amb 845 milions de parlants[1] (com a llengua materna, i 915 si hi sumem els que l'utilitzen com a llengua vehicular)[2] és, de fet, la llengua més parlada del món.
Un mandarí també era un antic alt funcionari de la Xina; la llengua que empraven els mandarins per als assumptes oficials es va imposar a tota la Xina en substitució de les llengües xineses locals, i és per això que la llengua va rebre el nom xinès "guānhuà" (i, per tant, la seva traducció occidental "mandarí").
Fonologia
La síl·laba en mandarí distingeix entre un atac inicial consonàntic no obligatori, una aproximació mitja possible entre l'atac i la vocal o diftong que fa de nucli sil·làbic, un nucli sil·labic obligatori i una final possible que és una nasal (excloent /m/) o una aproximant.
L'inventari del mandarí estàndard modern ve donat per:
| Bilabial | Labiodental | Alveolar | Retroflexa | Alveopalatal | Velar | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ŋ | |||||||||
| Oclusiva | p | pʰ | t | tʰ | k | kʰ | ||||||
| Africada | ts | tsʰ | ʈʂ | ʈʂʰ | tɕ | tɕʰ | ||||||
| Fricativa | f | s | ʂ | (ʐ)1 | ɕ | x | ||||||
| Aproximant | l | ɻ1 | j | ɥ | w | |||||||
- /ɻ/ es transcriu freqüentment com a [ʐ] (una fricativa retroflexa sonora), tot i que aquesta transcripció diferent del fonema es deu a certa variació entre els parlants, en realitat ambdós al·lòfons s'han de considerar com el mateix fonema.
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Format ref http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=cmn
- ↑ Del Moral, Rafael, Diccionario Espasa. Lenguas del mundo, Editorial Espasa Calpe, SA, Madrid, 2002
als:Hochchinesisch ar:صينية مندرين ast:Chinu bar:Houkinäsisch cdo:Guók-ngṳ̄ cs:Mandarínština cy:Tsieinëeg Mandarin da:Mandarin (sprog) de:Hochchinesisch eml:Cinés mandarèin eo:Norma ĉina lingvo fi:Mandariinikiina fy:Standertmandarynsk gv:Mandarin Chadjinit hr:Mandarinski kineski hu:Mandarin nyelv ku:Zimanê çînî oc:Mandarin estandard pms:Lenga putonghua sc:Lingua xinesa mandarinu stq:Hoochchinesisk tl:Wikang Mandarin wa:Mandarin zh-yue:國語