Manglar
El manglar (paraula d'origen guaraní) és un bioma format per arbres i arbusts molt tolerants a la sal, que ocupen la zona intermareal propera a les desembocadures de rius a les latituds tropicals de la Terra. Les regions amb manglars inclouen estuaris i zones costaneres. Els manglars tenen una gran biodiversitat biològica a causa de la seva alta productivitat, i s'hi troben nombroses espècies de molts tipus.[1] Els manglars són especialment susceptibles als canvis provocats per les marees, i el que de dia és una platja, de nit pot convertir-se en fons marí amb la pujada de la marea.[2] Els manglars reben el seu nom dels arbres que els formen, els mangles. El manglars és l'ecosistema més productiu en biomassa [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]i proporciona recursos importants pels habitants de les zones on es troben com carbó vegetal, aliment i material de construcció.
La degradació ràpida de determinats manglars és preocupant ja que, entre altres coses, són estabilitzadors naturals de zones litorals fràgils i perquè contribueixen a la resiliència ecològica (ràpida recuperació) després de ciclons tropicals i tsunamis i contra la pujada del nivell del mar motivada pel canvi climàtic.
Corologia
El manglar es desenvolupa sobre el litoral en zones de calma i poc profundes. Ocupa les tres quartes parts de les costes i deltes de les regions tropicals assegurant una gran protecció contra l'erosió i els tsunamis. Cobreix una superfície d'uns 150.000 km² a tota la Terra.[3] El manglar es troba en zones costaneres entre les latituds de 30º Nord i Sud, és a dir a la zona intertropical:
- A l'Àfrica:
- Àfrica oriental: del sud de Somàlia a Moçambic fa uns 15 m d'alçada.
- Al nord, en les vores del Mar Roig i l'Oceà Índic fa només uns 5 m d'alçada però creix en una zona desèrtica.
- Àfrica occidental en el Golf de Guinea.
- A Madagascar.
- A l'Àsia es pot veure el manglar en les petites illes més meridionals del Japó i en quasi totes les illes que separen Àsia d'Austràlia on també n'hi ha.
- El manglar més gran es troba als rius Ganges i Brahmaputra.
- A Amèrica del Sud el manglar és quasi en el litoral nord i a Amèrica central fins l'estat de l'Equador alguns arbres passen dels 30 m d'alt a la Guaiana.
- A Amèrica del Nord el manglar creix al litoral del sud de Florida.[4]
Fauna
Nombroses espècies d'ocells viuen als manglars, però els crancs, els mol·luscs, els crustacis i els peixos són els més abundants tots ells (fins els peixos) amfibis. La zona aèria està ocupada per insectes, rèptils i ocells.
A Bangladesh, el manglar és el darrer refugi del tigre de Bengala. També hi ha simis com els macacos que l'encavallament de les branques els beneficia. Entre els ocells hi ha l'Ibis roig a l'illa de Trinitat.
Al manglar de Borneo hi viu amb freqüència el simi nassut.
Flora
L'evolució presenta una convergència de solucions per afrontar la salinitat i la humitat variable, la manca d'oxigen en els sòls i la llum intensa pròpia dels tròpics.
Quatre espècies d'arbres adaptats són presents sempre al manglar:
- Rhizophora mangle el menys resistent a la salinitat.
- Avicennia germinans creix darrera de l'anterior.
- Mangle blanc (Laguncularia racemosa)
- Conocarpus erectus no està adaptat a la immersió però suporta un grau de salinitat més alt.
Galeria
-
Manglar de Sonneratia a Pasuruan, Java -
Mangle a Cuba que dóna la impressió d'avançar sobre les seves arrels -
Manglar a Hong Kong, Xina -
Tigre de Bengala que viu també al manglar a Bangladesh -
Les arrels tenen un paper en la respiració dels mangles i acullen nombrosos organismes -
Les arrels del xiprer dels pantans (Taxodium distichum) evoquen les arrels respiratòries dels mangles però no estan adaptats a les aigües salades -
Manglars a la Reserva de la Biosfera de Sian Ka'an, a Mèxic
.jpg)
Referències
- ↑ Hogarth, Peter J. (1999). The Biology of Mangroves Oxford University Press, Oxford
- ↑ Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005) "Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps" Wetlands Ecology and Management 13(6): pp. 647-655
- ↑ Estimació de l'any 2000 (FAO) Plantilla:Lien web
- ↑ (anglès)«Natural Features & Ecosystems». National Park Service.
Bibliografia
- Jacques Vieillefon, Les Sols des mangroves et des tannes de Basse-Casamance (Sénégal), Paris, ORSTOM, 291 p. (francès) ISBN 2-7099-0446-2