Manitú

Manitú és, en la mitologia nord-americana, el Gran Esperit, el creador de totes les coses i el que dóna la vida. El seu significat correcte s'acosta més a «Gran connexió». El nom prové de la paraula algonquina que significa 'esperit', i Guitxe Manitú (o Gitche Manitou, com se'l coneix als Estats Units) significa 'Gran Esperit'. Els exploradors francesos parlaven del Grand Manitou.

Cançó del Gran Manitú

(La cançó del Gran Manitú és una cançó popular en els caus i esplais.)

A la nit, quan la lluna

s'alça poc a poc

i la selva tremola

amb l'ardor del foc,

assetjant la foguera,

els caps llops de la tribu

adoraven la flama

del Gran Esperit.

Crits de foc, a la nit,

crits del gran esperit!

Oooh, nit!

Fou el gran vell Shewoke,

fill del cabdill crow,

nat al bosc de l'alt Troquesh,

que així parlà fort:

«Avui el termini s'acaba

de la treva d'Amava:

tot el poble d'Abamma,

cap no ha de dormir.»

Crits de foc, a la nit,

crits del gran esperit!

Oooh, nit!

Cridem tots crits de guerra,

crits de foc i sang,

i tu, Esperit Gran,

desterra del Cel el teu llamp.

Llamp ardent, foc de brasa,

foc roent, vent que arrasa,

vent de foc, que el món lassa,

foc de mitjanit!