Manuel Chueca Pazos
| Fitxer:Edit-delete-not encyclopedic2.svg | Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Manuel Chueca Pazos (nascut el 1934) fou el fundador de l'Institut Cartogràfic Valencià (ICV), també de l'Escola d'Enginyers Tècnics Topògrafs de la Universitat Politècnica de València (UPV) a més de l'impulsor principal a Espanya de la titulació d'enginyer superior en geodèsia i cartografia. Especialista en microgeodesia y disseny de xarxes, en la seua docència ha sigut hereu de la tradició clàsica promoviendo una perspectiva científica de rigor y erudició als seus alumnes.
Enginyer de Mines per l’Escola Tècnica Superior de Madrid, en 1960. Obtingué el grau de doctor - Enginyer de Mines en 1963 i el de doctor - enginyer Geógraf en 1968. Des de 1961 pertany al cos nacional d'Enginyers Geógrafs. Entre 1966 i 1983 va ser Delegat Regional en Valéncia de l’Institut Geogràfic Nacional.
En 1968 va començar a eixercir la docència universitària i actualment és catedràtic de Topografia, Geodèsia i Fotogrametria en la Universitat Politècnica de Valéncia, en la que va ocupar els càrrecs següents:Vicerrector d’Extensió Universitària, en 1983; Director del Departament d'Enginyeria Cartogràfica, en 1985; Director de l’Escola Universitària d'Enginyers Tècnics en Topografia, en 1989; i Director de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Geodèsica, Cartogràfica i Topogràfica, en 1994. En 1997 va ser nomenat Director de l’Institut de Geografia i de l’Institut Cartogràfic Valencià, abdós de la Generalitat Valenciana.
Ha realisat importants treballs per a l’Administració de l’Estat, com les actuacions en 341 municipis i l'actualització de 26 fulls del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000. Posteriorment va realitzar el Mapa Autonòmic Valencià a escala 1:2.000.000 i, en 2001, el primer mapa a escala 1:10.000 de la Comunitat Valenciana, vectorial, totalment digitalitzat i publicat en 827fulls. També va realitzar la fotogrametria terrestre del vedat miner Serra Menera. Ha segut ponent en diversos congressos i ha dirigit cinc tesis doctorals. Entre els seus més de vint llibres cal destacar: Topografía (4 volúms)(1982-1993), Lecciones de Geodesia (1987), Replanteo topográfico de curvas en vías de comunicación (1988), Complementos sobre ajustes y compensaciones por mínimos cuadrados en topografía (1990), Ampliación de redes topográficas y locales. Cuestiones de diseño (1995), Cosmología y astronomía (1997) i Problemas de Microgeodesia y Redes locales (2003).
Membre del Consell Superior Geogràfic i del Comité Científic del Forum UNESCO Universitat i Patrimoni. En 1976 se li va concedir la Medalla d’Or colectiva al Mèrit en el Treball per allò que s’ha realisat en Serra Menera.
Des de l'any 2006 es acadèmic de nombre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana