Manuel Garcia i Grau
Manuel Garcia i Grau (Benicarló, 1962 - Castelló de la Plana, 2006) fou un filòleg i poeta valencià. Llicenciat en filologia catalana, fou professor de la Universitat Jaume I, investigador de la xarxa Teoria i Crítica dels Discursos Creatius, membre de l'associació CEDRO, de l'AILLC i de l'AELC. Ha col·laborat a les publicacions Avui, Levante, El Punt, Revista de Catalunya, Daina, Reduccions, Passadís, Diari de Balears, Cultura, L'Aiguadolç, Canelobre, Mediterráneo i Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Va morir el 2006 després d'una llarga malaltia.
Obres
Investigació i divulgació
- Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994)
- Polítiques (i) lingüístiques (1997)
Narrativa
- Davall del cel (2006)
- El magma silenciós (2011) Pòstuma, junt Vicent Pallarés.
Novel·la
- El Papa maleït: Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003)
Poesia
- Quadern d'estances (1988)
- La veu assedegada (1989)
- Escenalls dels miratges (1989)
- Els noms insondables (1990) (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1990)
- Els signes immutables (1991)
- Llibre de les figuracions (1993)
- Mots sota sospita (1997)
- La ciutat de la ira (1998)
- Anatema (2001)
- Al fons de vies desertes (2002)
- La Mordassa (2003)
- Constants vitals (2006)
Estudis literaris
- De Castelló a Ítaca : l'univers literari de M. Peris i Segarra (1997)
- Les suspicàcies metòdiques (2002)
Homenatges
- Anualment, la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana convoca el Premi de Poesia Manel Garcia i Grau.[1]
- La biblioteca municipal de Benicarló duu el seu nom.