Manuel González Martí

Fitxer:Bust de Manuel González Martí, al museu de cerèmica que porta el seu nom.JPG

Bust de Manuel González Martí, al museu de ceràmica que porta el seu nom.

Manuel González Martí, València (1 de gener de 1877- 4 de gener de 1972) era un dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València el 1954 i director de 1954 a 1972 i director durant els anys 1940 del Museu de Belles Arts de la mateixa ciutat.

Encara que va estudiar dret a la Universitat de València, va destacar com a dibuixant i caricaturista, activitat a què es dedicà en estudiar dibuix a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Com a caricaturista va utilitzar el pseudònim Folchi i va ser guardonat amb la Medalla d'Or de l'Exposició Regional de València (1909), i amb la Medalla de Plata en l'Exposició de Barcelona (1911).

Va fundar el setmanari Cascarràbies (1897), la revista Arte Moderno (1900), Valencia Artística (1903), i Impresiones (1908). El 1911 va ser encarregat de la restauració de la taulelleria de les estances Borja del Vaticà, moment a partir del qual la ceràmica esdevingué la seua principal preocupació.

El 1923 va fundar l'Escola de Ceràmica de Manises i, el 1924, fou nomenat delegat regi de Belles Arts. Des de la direcció del Museu de Belles Arts, lloc on va accedir el 1940, va promoure la creació del Museu de Ceràmica de València, la qual cosa va aconseguir el 1954. Va ser director d'aquest museu, ubicat al palau del marqués de Dosaigües, fins a la seua mort, el 1972.

Per a la fundació del Museu de Ceràmica Manuel González Martí i la seua dona Amèlia Cunyat van donar la seua col·lecció a l'estat. Aquest fet era la culminació a una dilatada vida d'investigació, en la que va desenvolupar estudis fonamentals per al coneixement de la història de la ceràmica valenciana. El museu es va convertir en la principal institució amb fons de ceràmica valenciana, però a més va reunir, en els vint-i-cinc anys en què va ser dirigit pel seu fundador, una ingent quantitat de dibuixos, gravats, pintures, indumentària i mobiliari fruit de la seua visió personal sobre el sentit de la institució i de les relacions personals que va mantindre al llarg de la seua vida amb escriptors com ara Vicent Blasco Ibáñez, artistes com els Pinazo i els Benlliure, músics com Carles Giner, Maria Ros o Giacomo Lauri-Volpi, etc. Amb aquestes col·leccions va reflectir una completa imatge de la creativitat valenciana al llarg del segle XX.

Com a escriptor, fou autor de Contes del pla i de la muntanya i dins la seua obra d'investigació destaca Cerámica del levante español. Siglos medievales (1944-1952) i la biografia Pinazo: su vida y obra (1920).

González Martí va ser vicepresident de la Diputació de València, vicepresident de l'Hispanic Society i president de lo Rat Penat durant dos mandats (1928-1930 i 1949-1958).

El 1944 tingué la iniciativa de declarar monument historicoartístic el medieval Portal de Valldigna de la ciutat de València, ja que els seus propietaris no hi tenien molt d'interés, i pretenien construir en el seu solar un edifici de nova planta. També destaca la petició a les autoritats de la restauració del retaule de Jacomart de Catí.

Era net del morellà Miguel González Sáez, autor de l'himne de Morella, en la seua juventut i més tard en els anys quaranta i cinquanta, estiuejava a Morella.

El 1916 es president de la colonia de Morellans Absents. Els anys 20 i 30 es va guanyar un gran reconeiximent del món acadèmic i intel·lectual. L'any 1928 amb el Mossén En Francisco Masiá i el seminarista Manuel Milián Boix va organitzar la I Exposició Morellana d'Art.

González Martí fou nomenat fill adoptiu de la ciutat de Morella l'any 1951 i el 2 de setembre de 1957 se va inaugurar un monument del seu bust al passeig de l'albereda de la mateixa ciutat.

Veure també

• Morella
• Museu de Belles Arts
• Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "Gonzàlez Martí"