Manuel Simó Marín
Manuel Simó Marín (Ontinyent, 1868 - València, 1 de setembre de 1936) fou un advocat i polític valencià. Es llicencià en dret per la Universitat de València i destacà com a empresari de la confecció de mantes. També fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de València.
El 1909 fou cap de Comunió Tradicionalista (sector jaumista) al País Valencià, i el 1911 va promoure l'aparició del Diario de Valencia, en el que hi va tenir de redactors Lluís Lúcia i Lúcia i Luis García Guijarro i on hi col·laboraren Juan Vázquez de Mella, Francisco Melgar, Rafael Díaz Aguado Salaverry, Joaquín Llorens i Severino Aznar. A les eleccions generals espanyoles de 1914 fou escollit diputat per València i regidor de l'ajuntament de València per la Lliga Catòlica, coalició formada per carlins i conservadors contra el blasquisme.
El 1921 fou membre de la Diputació Provincial de València pel districte d'Enguera-Ontinyent, però dimití a l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera. Alhora, quan el 1919 s'escindí la Comunió Tradicionalista seguí al sector de Vázques de Mella i fou president del nou Partit Popular fins el 1922.
Membre d'Acció Catòlica, el 1930-1931 fou novament membre de la Diputació Provincial; el 1931 fou un dels fundadors de la Dreta Regional Valenciana amb Lluís Lúcia i Lúcia, amb la que fou regidor i portaveu del grup a l'ajuntament de València i membre de la Diputació de 1934 a 1936. En esclatar la guerra civil espanyola fou detingut, i posteriorment fou assassinat l'1 de setembre de 1936.