Manuel Vega i March

Manuel Vega i March (Granollers, 1871 - Barcelona, 1931) fou un arquitecte català, titulat el 1892. Fou autor del Coŀlegi d'Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta (1904), l'església neogòtica de San Juan de Arucas a Gran Canària (1908), un projecte d'urbanització de Montjuïc per a l'Exposició Internacional de 1929 (amb Lluís Domènech i Montaner) i un projecte no executat per a la plaça de Catalunya de Barcelona (1922). Fou acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1913) i director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1920-1931). Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción (1889-1923), i fou autor de Las enseñanzas industriales en España (1903) i Mientras se alza el edificio, la reforma de Barcelona (1907).