Vés al contingut

María Pita

De Viki.cat
María Mayor Fernández de Càmera i Pita
P18
L'estàtua de María Pita a la plaça del mateix nom, a La Corunya.
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

María Mayor Fernández de Càmera i Pita, coneguda popularment com María Pita, fou una heroïna gallega en la defensa de La Corunya el 1589 contra l'Armada anglesa dirigida pel corsari Francis Drake.

Va estar casada quatre vegades i va tenir quatre fills. Quan va quedar-se vidua per última vegada, el rei Felip II li va concedir una pensió que equivalia al sou d'un alferes més cinc escuts mensuals així com un permís d'exportació de mules d'Espanya a Portugal.

Història

El 4 de maig de 1589 les tropes angleses, havent voltat la ciutat de La Corunya, van obrir una bretxa en la muralla i van començar l'assalt de la ciutat vella, dirigit per un alferes que, amb la bandera de la resistència en mà, va assolir pujar a la part més alta de la muralla. María Pita va matar al alferes anglès. No se sap realment amb quina arma es va dur a terme la mort del soldat; hi ha qui diu que amb l'espasa del propi marit difunt de María Pita (el seu segon espòs Gregorio de Recamonde, mort en aquest mateix assalt anglès), uns altres diuen que amb ganivets del seu propi negoci i altres amb trets. Es diu que aquest fet es va dur a terme al crit de «Qui tingui honra, segueixi’m!», el que desmoralitzà a la tropa anglesa i va provocar la seva retirada, de res més i res menys que 20.000 anglesos. Una vegada acabada la batalla, va ajudar a recollir els cadàvers i a cuidar els ferits. Juntament amb María Pita, altres dones de La Corunya van ajudar a defensar la ciutat; està documentat el cas d'Inés de Ben, que va ser ferida per dues bales angleses en la batalla.

A més de la seva intervenció en el cèrcol, la seva vida va ser plena de vicissituds, entre les quals figuren nombrosos plets dels quals vint amb diversos continguts van ser conservats a l'Arxiu del Regne de Galícia: deutes i apropiacions de béns i també querelles criminals per insults i agressions, i dos viatges a Madrid, a causa d'ells, ja que fos condemnada al desterrament. Va fer el seu primer viatge a la cort l'any de 1596 per sol·licitar la recompensa pels serveis prestats durant el cèrcol anglès. El segon viatge, l'any de 1606 va tenir per objectiu confirmar mercès anteriors (li vaig haver estat atorgat, per exemple, un sou d'alferes, llicència per exportar mules per a Portugal, exempció de l'obligació d'allotjar soldats a casa seva i una gratificació pecuniària) i tractar d'obtenir noves concessions reals. L'any de 1616 es va veure afectada per un incendi a la Ciutat Vella de Corunya.

Va morir a Cambre, el 1643 i, encara que al seu testament hagi sol·licitat ser enterrada al convent de Sant Domènec de Corunya, no es conserva allà cap document que el confirmi, ni es va poder identificar la seva tomba.

L'estàtua

A la Plaça de María Pita, en la ciutat de La Corunya i on es troba situat l'Ajuntament de la ciutat, es va aixecar un monument en honor a María Pita. L'obra, acabada en bronze, va ser concebuda per Xosé Castiñeiras, i en ella es representa a l'heroïna alçant una llança amb el cos sense vida del alferes anglès que va atacar la ciutat el 1589 als seus peus.[1] L'altura total de l'obra és de 9,31 metres, composta per una plataforma de graons de 45 cm, un pedestal de 5,56 m i una escultura de 3,30 metres. El seu pes és de 30 tones.

En el pedestal escalonat es troba un peveter, la flama del qual romania encesa durant tot el dia, romanent cinc hores apagada durant la nit, des de les tres fins a les set de la matinada.

Altres

  • A l'agost de 2008, el Salvament Marítim va batejar al vaixell de salvament BS-14 com el «María Pita», amb la seva base actual a Galícia.[3]

Referències

  1. ↑ «María Pita» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2009].
  2. ↑ «Famosos Buques Españoles» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2009].
  3. ↑ «Base de Salvamento Marítimo» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2009].

Enllaços externs

  • María Pita, la heroína coruñesa (castellà)