Marcel·lí Antúnez Roca
Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, província de Barcelona, 13 de desembre de 1959) és un dels artistes catalans més reconeguts en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació.
Trajectòria artística
La Fura dels Baus (1979-1989)
Marcel·lí Antúnez va ser cofundador, juntament amb Carles Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar i Teresa Puig, del col·lectiu La Fura dels Baus. En formà part des de 1979 fins a 1989 com a performer, músic i coordinador artístic en les tres primeres performances del grup. Aquestes obres són la trilogia Accions (1984), Suz /o /Suz (1985) i Tier Mon (1988), performances impactants de caràcter ritual que trenquen la distància entre l'espai escènic i el de l'espectador, i on música i acció queden fusionades.
Los Rinos (1985-1992)
Amb Sergi Caballero i Pau Nubiola va fundar el col·lectiu Los Rinos, els primers objectius dels quals giraven entorn del graffiti. Més endavant la seva activitat es va estendre a d'altres formats, des de l'acció pictòrica fins la vídeo performance, el concert i la instal·lació mural. Com a exemple d'aquesta última es pot esmentar Rinodigestió (1987), un sistema de caixes de fusta i vidre connectades entre si que contenien matèria orgànica en descomposició.
Trajectòria en solitari (1990- actualitat)
Des de 1992 Marcel·lí Antúnez ha desenvolupat, en solitari, tota una sèrie d'obres en diferents formats. Hom hi aprecia l'interès de l'artista per la biologia, la tecnologia, la societat, la cultura. Tot emprant el dibuix i la pintura com a base de la seva obra per a la plasmació d'idees –ell mateix ho explica en diverses publicacions i al documental El Dibuixant- ha emprat tècniques tan diverses com l'escultura interactiva –de materials orgànics i artificials-, el cultiu de microorganismes i, sobretot, la fusió de la posta en escena –performance- amb la interactivitat i elements pròpiament cinematogràfics com l'animació i la projecció múltiple de pantalles i sistemes de so.
Performances mecatròniques i cinema expandit
- Epizoo (1994)
- Afàsia (1998)
- POL (2002)
- Transpermia (2003)
- Protomembrana (2006)
- Hipermembrana (2007)
Instal·lacions
- Joan, l'home de carn (1992)
- La vida sin amor no tiene sentido (1993)
- Agar (1999)
- Alfabet (1999)
- Rèquiem (1999)
- Human Machine (2001)
- Metzina (2004)
- Tàntal (2004)
- DMD Europa (2007)
- Metamembrana (2009)
Exposicions
- Epifania (1999)
- Interattività furiosa (2007)
- 43 somni de la raó (2007)
- Outras peles (2008)
- Hibridum Bestiarium (2008)
- Salón de Juegos (2009)
Films
- Retrats (1993)
- Frontón. El hombre navarro va a la Luna (1993)
- Satèl·lits Obscens (2000)
- El Dibuixant (2005) Fitxa a IMDB
Neologismes
Marcel·lí Antúnez ha encunyat tota una sèrie de neologismes relatius a les seves creacions. Alguns d'aquests mots són els següents:
- Dreskeleton: component escènic actiu connectat a un ordinador i a un software original creat per l'artista amb el propòsit de controlar les dinàmiques i interaccions entre els diferents elements d'escena.[1]
- Sistematúrgia: dramatúrgia dels sistemes computacionals.[2]
- Fembrana: vestit amb sensors de rang, posició i tacte embotits dins d'unes pròtesis grotesques de làtex.[3]
Premis
- Primer premi al Festival Étrange (París, 1994), per Frontón
- Best New Media en Nouveau Cinéma et Nouveaux Médias (Montreal, 1999), per Afàsia
- Premi Max al Teatro Alternativo (Espanya, 2001), per Afàsia
- Premi FAD (Barcelona, 2001), per Afàsia
- Menció d'Honor al Prix Ars Electronica (2003), per POL
- Premi Ciutat de Barcelona en l'apartat multimèdia (2004), per Mondo Antúnez
Bibliografia
- AAVV. Claudia Giannetti (ed.). Marcel·lí Antúnez Roca. Epifanía (catàleg d'exposició). Madrid: Fundación Telefónica, 1999. ISBN 84-89884-10-2.
- AAVV. Protomembrana, Metamembrana, Hipermembrana. Un projecte de Marcel·lí Antúnez Roca (catàleg d'exposició). Barcelona: ACTAR, 2009. ISBN 978-84-96954-87-8.
- Dixon, Steve. «Camping The Cyborg: Marcel·lí Antúnez Roca». A: Digital Performance. A History of New Media in Theater, Dance, Performance Art, and Installation. Cambridge-London: The MIT Press, 2007, p. 321-327. ISBN 978-0-262-04235-2.
- Salabert, Pere. El cuerpo es el sueño de la razón y la inspiración una serpiente enfurecida. Marcel·lí Antúnez Roca: cara y contracara. Murcia: Cendeac, 2009. ISBN 978-84-96898-39-4.
- Wilson, Stephen. Information arts. Intersections of art, science, and technology. Cambridge-London: The MIT Press, 2002, p. 16-161, 455. ISBN 0-262-23209-X.
Referències
- ↑ Bosco, Roberta, i Caldana, Stefano, “L'artista com a interfície i Marcel·lí Antúnez com a membrana”, dins AAVV, Protomembrana, Metamembrana, Hipermembrana. Un projecte de Marcel•lí Antúnez Roca (catàleg d'exposició), Barcelona, ACTAR, 2009, p. 13.
- ↑ Id., p. 22.
- ↑ Antúnez Roca, Marcel•lí, “Membrana. Gènesi, satèl•lits i episodis”, dins AAVV, Protomembrana, Metamembrana, Hipermembrana. Un projecte de Marcel•lí Antúnez Roca (catàleg d'exposició), Barcelona, ACTAR, 2009, p. 73.