Marcel Delannoy

Marcel Delannoy (Ferté-Alais, Seine-et-Oise, 9 de juliol de 1898 – París, 15 de setembre de 1962. Compositor francès.

En un principi simultània els estudis d'arquitectura amb els de música; els primers li permeten exercir de dibuixant (1920-23), si be després de l'estrena de Poirer optà definitivament per la música. En el Conservatori de París va tenir per mestre Gédalge, Cools i Honegger, del que, amb el temps en fou gran amic i biògraf. Romangué en el grup "Jeune France" on s'hi trobaven personalitats tant diferents com; Baudrier, Lesur, Jolivet i Messiaen, als quals, no obstant unia un ideal comú d'autenticitat i d'alliberació de tota la sèrie de tòpics fins aleshores de moda (Satie, Stravinsky, jazz, surrealisme, et.,).

Alliçonat per Honegger, es dedicà, amb preferència, al cultiu de formes líriques, que tractà amb insuperable mestria, malgrat que hom li reprova llur manca de caràcter. De fet –i no seria el primer cas en la història de la música -, el millor de la seva producció, o constitueix la seva gran quantitat de cançons (forma en la que la subjecció a un text breu obliga a un perfecte equilibri de factors) i el seu Quartet en mi menor (1931), escrit per al quartet del violinista Joseph Calvet –mercès a la imposició d'una forma rigorosa, però d'eficàcia musical evident- .

Citem de tota la seva producció teatral: Le marchand de lunettes (1926), Le Poirer de misére (1927), que no deixà d'aixecar protestes per la seva "gosadia harmònica"; La danse de vie, 9 quadres dramàtics de H. Ould (1927); Le Fou de la Dame, cantata "ballet" (1929); Tsar Lénine (1931), La paix (1932), el "ballet" Cendrillon (1933), La pantoufle de Vair (1935), Epsom, "ballet"(1936); Ginevra (1942) Puck (1947). També és autor de dues Simfonies, el Concert de maig, una Serenata concertant, Figures sonores, per orquestra de cambra; una Rapsòdia per a piano, violoncel, trompa i saxofon; un Trio i varies peces i suites per a piano.

Igual que d'altres compositors d'aleshores, té, una extensa producció cinematogràfica: per Rapsòdia Hongaresa, Volpones, La dona del penjat, El senyor de Lourdines, El Curander, La bande à Papa, etc.

A més, posseeix una abundant producció literària, en la que hi figuren, junt a crítiques i diversos articles, una autobiografia, un estudi sobre Hoenegger i retrats de músics francesos.

Referències

• Tom núm., 17 de l'enciclopèdia Espasa.