Marcelino dos Santos

Marcelino dos Santos (Lumbo, 20 de maig de 1929) és un polític i poeta de Moçambic.

Es fill de Firmindo dos Santos (activista pels drets dels negres) i Teresa Sabino dos Santos, i és mulat. De jove va créixer i estudiar a Lourenço Marques (Maputo) i després va anar a Portugal (1947) i a París (1950) on va seguir la seva educació.

El 1957 va participar en la fundació a París el Moviment Anti-Colonial. Després es va unir a la UDENAMO. Va participar a la fundació de la Conferencia d'Organitzacions Nacionalistes de les Colònies Portugueses (CONCP) a Casablanca l'abril de 1961. Fou també un dels fundadors del Frelimo el juny del 1962. El 1964 fou secretari d'afers exteriors del partit. El 1969 fou membre del triumvirat que va agafar el control del Frelimo (abril) fins el novembre, quan Uria Simango fou expulsat i Samora Machel, de la tendència marxista radical afavorida per Dos Santos, nomenat president. Com que era mulat, Dos Santos va preferir restar a l'ombra i deixar que Machel, totalment negre, ocupés la posició principal, però va restar el ideòleg del partit fins que al començament dels noranta aquest va abandonar la línea comunista. Fou vicepresident del partit del 1969 al 1977, i vicepresident de Moçambic del 25 de juny de 1975 al 1977. Fou diverses vegades ministre o alt càrrec, president del Parlament (1987-1994) i membre del Comitè Central del Frelimo on representa la línea més esquerrana, ara en minoria.

Com a poeta publicà poesies sota els pseudònims Kalungano i Lilinho Micaia, i un llibre sota el seu nom real, titulat Canto do Amor Natural.