Mare de Déu de la Riera
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| P84 | Francesc d'A. Berenguer i Mestre | ||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
La Mare de Déu de la Riera és una ermita ubicada al terme municipal de les Borges del Camp (Baix Camp), a uns 800 m a ponent de la vila, a la dreta de la riera d'Alforja.
És una edificació modernista de 1904, obra de l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. Construïda sobre una anterior romànica, va ser destruïda durant la Guerra Civil i reconstruïda el 1954.
Descripció
És una ermita de planta central, d'estil modernista. A la façana principal presenta una porta alçada sobre una petita escalinata. El conjunt, igual que les tres finestres de la part superior, és emmarcat amb decoració d'obra vista. Al centre del creuer l'ermita és coberta amb una cúpula en volta d'aresta, coronada a l'exterior per una creu. Entre la façana nord i oest s'alça un campanar que és encapçalat per un conjunt de rivets d'obra vista.[1]
El conjunt és construït amb pedra, essent el maó usat com a element decoratiu: mmarcament d'obertures, part alta del campanar.
Història
Prop del santuari s'han trobat útils prehistòrics i un fragment de sarcòfag romà anomenat "sarcòfag Quintus Clodius", amb una inscripció funerària mutilada, avui al Museu Diocesà de Tarragona.[1]
L'ermita tenia un origen romànic, datada aproximadament al segle XII. Estava dedicada a la devoció de Sant Bartomeu i era la primitiva parròquia de la població i de Riudecols, els Tascals i les Irles.[1]
Una de les seves mes fervents devotes, la senyora Magdalena Martorell i Ferrer, va morir el 1901, deixant al seu testament una quantitat "per a la seva restauració". Un error d'interpretació dels seus marmessors va fer que en comptes de ser restaurada fos "reconstruïda" i, a més, ho varen fer amb l'estil constructiu de l'època, ja que l'anterior construcció, que fou totalment enrunada, era massa antiga. De res va servir l'oposició dels vilatans.[2]
El 1903 fou enderrocat el primitiu santuari, i el 1904 en fou inaugurat un de nou, construït segons el projecte de l'arquitecte reusenc Francesc d'A. Berenguer i Mestre, amic íntim i deixeble de Gaudí, però que va ser signat per Jaume Vagó degut a que Berenguer encara no tenia el títol.[1] Un cop construït el nou Santuari, es va reintegrar la Mare de Déu de la Riera el 8 de desembre del 1904. La nova obra no va està exempta de conflictes, ja que l'estil no acabava d'agradar a tothom i el rector de la parròquia va reclamar un seguit de canvis que no li varen ser atesos.[2]
A les acaballes de la guerra civil espanyola, amb motiu de la reculada de l'exèrcit republicà, va ser volada junt amb tot l'arsenal d'armes i municions que emmagatzemava.[1] La seva reconstrucció es va dur a terme el 1954, seguint més o menys fidelment el model original.
La imatge original de la Mare de Déu va ser traslladada a l'església parroquial el 1981.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mare de Déu de la Riera». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Estudi sobre l'ermita fet per a les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya-2001
Enllaços externs
- Web turisme de les Borges del Camp
- «Mare de Déu de la Riera». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.