Vés al contingut

Marfull

De Viki.cat

Plantilla:Taxocaixa planta El marfull (Viburnum tinus) és un arbust mediterrani, típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix precisament com a alzinar amb marfull). El seu nom en castellà és durillo i en francès laurier-tin.

Característiques

Aquest arbust, que pertany a la família de les caprifoliàcies, pot arribar superar els tres metres d'alçada. Té fulles amples, ovades, enteres, perennes, coriàcies, amb un pecíol curt, d'un verd fosc intens, glabres a l'anvers i pubescents al revers (o sigui, sense pels per la cara de sobre i avellutades per la de sota), i piloses al marge, que es disposen oposades (o sigui, d'un mateix punt de la branca surten dues fulles, una a cada costat).[1]

Fa unes flors petites, blanques o lleugerament rosades i que es disposen formant ramells. La floració es produeix a les darreries de l'hivern o a l'inici de la primavera, si bé pot començar força abans i acabar força més tard. Les branques solen adquirir una tonalitat rogenca. Els fruits són drupes que maduren al començament de l'hivern i tenen un color blavós metàl·lic.

Distribució

A Catalunya és molt comú a les contrades marítimes plujoses del Principat, on es fa l'alzinar amb marfull i les màquies que en són la degradació, de les que també fa part. També és present, però rar, al País Valencià i Mallorca, així com a la resta de Catalunya, excepte dues zones de clima més extem on no es troba: el Pirineu i a la zona de clima més continental de la depressió central (les planes d'Urgell i de Lleida i el nord de la Ribera d'Ebre). És un arbust típicament mediterrani, que creix tant als països de l'Europa meridional com al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Des de la conca mediterrània s'ha estés com a planta cultivada a d'altres parts del planeta amb un clima semblant.

Utilitats

Fitoteràpia

Els principis actius del marfull són la viburnina i els tanins. Els tanins poden provocar molèsties estomacals. Les fulles en infusió tenen propietats antifebrífugues. Els fruits s'han emprat com a porgants contra l'estrenyiment. La tintura de marfull s'està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió.

Apicultura

Les abelles s'aprecien força les flors del marfull, per la qual cosa se'l considera un arbust mel·lífer.

Jardineria

El marfull també té utilitat en jardineria, ja que s'adapta perfectament als llocs més ombrívols i no necessita un sòl excessivament mineralitzat. El marfull tampoc no té fretura de regs abundosos. Després de la floració, cal retallar-li les branques més gruixudes a fi de permetre l'entrada d'aire i llum cap a la part central de l'arbust. Les branques més fines o debilitades convé esporgar-les.

Referències

  1. BOLÓS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic

Plantilla:Sister

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.