Margarida Xirgu i Subirà
  | ||
|---|---|---|
 |
||
| Nom real: | Margarida Xirgu i Subirà | |
| Naixença: | 18 de juliol de 1888 Molins de Rei, Baix Llobregat | |
| Defunció: | 25 d'abril de 1969 Uruguai, Montevideo
| |
| Nacionalitat: | catalana, uruguaiana | |
Margarita Xirgu i Subirà (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888[1] - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu uruguaianocatalana.
Va començar com a actriu de teatre professional al Teatre Romea de Barcelona. El 1914 marxa a Madrid, on treballa al Teatre Espanyol, interpretant obres de Valle-Inclán, George Bernard Shaw, Gabriele d'Annunzio i Federico García Lorca.
Poc abans de la Guerra Civil Espanyola es trasllada Sud-Amèrica.[2] Resideix alternadament a l'Argentina i a l'Uruguai, on posa en escena obres d'autors espanyols i obté el càrrec de directora de l'Escuela Dramática Municipal de Montevideo.
Va obtenir la nacionalitat uruguaiana,[3] va comprar una casa al balneari de Punta Ballena - al departament de Maldonado - i va romandre a l'Uruguai durant els seus últims vint anys de vida. El 1988, dinou anys després de la seva mort, la Generalitat demana la repatriació de les seves restes mortals, que actualment descansen a Catalunya, el seu lloc de naixement.
Biografia
Primers anys
El 18 de juliol de l'any 1888 neix a Molins de Rei, filla de Pere Xirgu Martí i Pepeta Subirà Polls. Al cap de dos anys la família es traslladà a Girona on hi restaren durant 6 anys.
L'any 1896 la família es trasllada a Barcelona. Mentre estudia, Xirgu comença a freqüentar, junt amb el seu pare, membre de l'Ateneu del districte V, ateneus obrers i els Cors de Clavé. L'any 1900, Xirgu comença a treballar en un taller de passamaneria, simultaniejant la feina amb la seva tasca com a actriu en grups d'aficionats. 1902 debuta en el teatre d'afeccionats en el Salón Asiático de Barcelona amb "Lo nuvi" de Josep Feliu i Codina, l'any següent actua en Don Álvaro o la força del sinó d'Ángel de Saavedra, Duque de Rivas, a l'Ateneu del districte cinquè.
El 1905 els metges li descobreixen una greu malaltia pulmonar.
L'any 1906 la seva interpretació a Teresa Raquin, de Zola, al Cercle de Propietaris de Gràcia, és un èxit fulminant que li obre la porta de l'escena professional. El 8 de desembre de 1906 debuta professionalment al Teatre Romea amb l'obra Mar i Cel d'Àngel Guimerà, on interpreta el paper de Blanca. L'any següent, el 1907, mor el seu pare i Xirgu esdevé la cap de família: es fa càrrec de sa mare i del seu germà Miquel (4 anys menor que ella). La seva activitat al Teatre Romea li comença a comportar prestigi entre els companys de professió. El novembre de 1909 obté un èxit clamorós amb l'obra Joventut de príncep, de Wilhelm Meyer Forster, al Teatre Principal de Barcelona. Aquest mateix any roda la seva primera pel·lícula, Guzmán el Bueno.
El 1910 estrena Salomé d'Oscar Wilde al Teatre Principal de Barcelona, l'actriu balla la dansa dels set vels, tal com ho exigeix el paper. L'escàndol és servit i Margarida és despatxada del teatre. Aquest mateix any es casa amb el seu primer marit Josep Arnall el 22 de setembre.
L'any 1911, Àngel Guimerà escriu per l'actriu l'obra La reina Jove. Xirgu funda la seva pròpia companyia teatral.
Salt al teatre en castellà
Poc després el 1912 signa un contracte amb l'empresari Da rosa de Buenos Aires per actuar a Amèrica, fet que suposava l'entrada de l'actriu al teatre en Castellà.
Aquest pas al teatre en castellà, en paraules d'Antonia Rodrigo,[4] biògrafa de l'artista, «El traspas de Margarita al teatre castellà és molt criticat. Perdien quelcom que els pertanyia.[...] Peró jo crec que la reacció més feroç fou la de la intel·lectualitat. Per que Margarida els hi feia molta falta. Car perdien a la primera actriu jove del teatre català.»[5]
L'any 1913 Margarida Xirgu realitza la seva primera gira internacional, Actua a l'Argentina, l'Uruguai i Xile. Després de la gira Americana l'actriu s'instal·la a Madrid (1914), essent ja un personatge popular. Es presenta al public madrileny en el Teatro de la Princesa amb l'obra Patio azul de Santiago Rusiñol, poc després en el mateix teatre interpreta l'obra Elektra de Hofmannsthal. La crítica es rendeix als seus peus, és definida com a renovadora de l’escena. Pérez Galdós, Benavente, Marquina, els germans Quintero, ... li escriuen obres que estrena amb gran èxit. L'any 1915 estrena a Barcelona l'obra El yermo de las almas, de Valle-Inclán; l'any següent estrena a Madrid, amb un gran èxit, l'obra Marianela, de Pérez Galdós. La consagració en el teatre castellà ja és un fet. A aquestes estrenes li segueixen les de El mal que nos hacen de Jacinto Benavente (1917), obra escrita especialment per l'actriu; Santa Juana de Castilla de Pérez Galdós (1918) al Teatro de la Princesa de Madrid.
El 1919 és realitza la primera fusió entre la seva companyia i la d'Enric Borràs.
El 1920 estrena Una señora de Jacinto Benavente al Teatro Centro de Madrid.
L'any 1921 Margarida Xirgu realitza la seva segona gira Americana actuant a Mèxic i Cuba. El 1922 representa La niña de Gómez Arias de Calderón de la Barca al Teatro Español de Madrid. L'any següent realitza el seu tercer viatge a Amèrica visitant Argentina, Xile, Uruguai, Perú, Veneçuela, Puerto Rico i Cuba.
El 1925 estrena al Teatre Goya de Barcelona Santa Juana de G. Bernard Shaw.
El 1926 li fan un homenatge al Hotel Ritz de Madrid, per l'estrena de l'obra Santa Juana al Teatro Eslava, en aquest homenatge l'actriu sent a parlar d'un prometedor poeta. A l' estiu d'aquest any coneix a Federico García Lorca. Amb Garcia Lorca establí una prolífica relació de col·laboració i d'amistat, ja que el poeta de Fuente Vaqueros va estrenar quasi totes les seves obres importants amb ella.[6]
L'any 1927, Margarida estrena Mariana Pineda de Lorca, el qual encara és un desconegut, al teatre Goya de Barcelona, amb decorats de Salvador Dalí. Després l'actriu estrenarà gairebé totes les grans obres del poeta: La zapatera prodigiosa (1930), Yerma (1934), Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores (1935) i la reestrena de Bodas de sangre (1935), amb escenografia de Cavallero.
Segons Antonia Rodrigo: «Margarita Xirgu, sense cap dubte, és la gran actriu per antonomàsia de Federico García Lorca. No es pot llegir la vida de Federico, però sobretot el teatre de Federico, sense que hi apareixi Margarita Xirgu. Son dues figures universals. Aniran de la mà ja tot el camí que els hi resta. Que son son solament 10 anys. Per que Federico va a ser assassinat, com tots sabem, l'any 36. ...»<[5]
El 1932 el president de la república espanyola la va condecorar amb l'orde d'Isabel la Catòlica, aquest mateix any es tornen a fusionar la seva companyia amb la d'en Enric Borràs. L'any següent és nomenada filla predilecta de Barcelona i estrena "Medea" de Séneca traduïda per Miguel de Unamuno al teatre romà de Mérida, tot iniciant el Festival de Teatre Clàssic de la localitat.vegeu apartat Medea i el Teatre romà de Mèrida
L'any 1935 retorna a Barcelona, on estrena 'Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores i reestrena Bodas de sangre, ambdues obres de Lorca.
L'any 1936 deixa Barcelona per iniciar el seu quart viatge a Amèrica, no tornarà mai més: Al gener pren un vaixell a Santander cap a Amèrica. Inicialment en Federico Garcia Lorca l'ha d'acompanyar, no obstant el poeta s'hi repensa en l'últim moment i es queda a Espanya, tot prometent trobar-se més endavant amb l'actriu. Malauradament aquest reencontre no es succeirà mai: al mes de juliol esclata la Guerra civil i l'agost Garcia Lorca és afusellat. En lloc de Garcia Lorca en aquest viatge la Xirgu es acompanyada per Irene Polo.[2]
La mort del poeta fou un cop dur per la Xirgu. L'actriu dedica funcions i homenatges al poeta assassinat. Un dels meus emotius tingué lloc a la localitat uruguaiana de Salto (l'any 1952 o 53),[7] Xirgu recità el final de Bodas de Sangre, però aquest cop fou diferent.[5] China Zorrilla[8] ens ho relata:
| « | I Margarida sempre feia la obra igual. Era com veure una pel·lícula dues vegades: sortia, s'asseia, posava la mà així i li deia a l'actor: "Sabes a lo que vengo." Sempre igual. I abans de començar el plor per el fill mort, donava dos "ayes" de dolor: "¡Ay, ay! No hay nadie aquí, debería contestarme mi hijo. Pero mi hijo es un puñado de hojas secas." Però aquell dia surt i no era un "ay" de dolor ni dos. Era una llàgrima desesperada, era un plor, ¡ay!. I tots els actors ens varem mirar. Que es això? Era un altre Margarida. Ens quedarem tant perplexes, tots. Era tan diferent a la seva manera de actuar. ¡Era veritat! Per que aquell dia Margarida estava enterrant a Federico. Jo mai he vist una cosa igual. | » |
| — China Zorrilla, declaracions en el Programa el meu avi TV3 | ||
Exili
Plantilla:FixHTML Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula nota biogràfica Plantilla:FixHTML Poc abans de l'inici de la Guerra Civil Espanyola va emprendre una gira per Amèrica del Sud amb obres de Lorca. L'any 1936 és un dels pitjors en la vida de l'artista: A l'esclat de la guerra civil se li afegiren les desgracies de la mort del seu primer marit Josep Arnall, a L'Habana (Cuba) i la del seu gran amic Federico Garcia Lorca.
El 1937 la Xirgu es nomenada delegada del Govern Català a Montevideo (el mateix any Pau Casals ho fou nomenat a Mèxic). La Xirgu és la gran actriu de la República Espanyola, les autoritats franquistes li ho fan pagar: l'any 1939 el govern franquista li confisca tots els seus béns i condemna a l'artista a l'Exili. L'artista viu tant a Xile com a l'Argentina i l'Uruguai.
El 1941 la Xirgu es torna a casar, ho fa amb Miquel Ortín, actor i administrador de la seva companyia teatral. L'any següent (1942) l'artista crea a Xile la primera escola d'art dramàtic del país, poc després de la seva creació el govern xilè vincula l'escola a la universitat. EL 1943 presideix el consistori dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Santiago de Xile
El 1945 l'actriu estrena al Teatro Avenida de Buenos Aires (Argentina) l'obra pòstuma de Federico Garcia Lorca La casa de Bernarda Alba, escrita per a ella, nou anys després de la mort del escriptor.
Els tres anys següents (1946-1948) l'artista realitza gires per Argentina, Uruguai i Xile.
El 1949 Estrena El malentendido, d'Albert Camus, a Buenos Aires. Les autoritats Argentines prohibeixen l'obra tres dies despès de l'estrena, aquest fet fa que la actriu dissolgui la companyia i torni a la seva casa de Xile. L'actriu decideix tornar a Espanya, A l'agost les autoritats espanyoles li tornen els bens confiscats. El seu germà Miquel Xirgu que és professor de l'Institut del Teatre parla amb el seu director Guillermo Díaz-Plaja i el convenç de fer les gestions oportunes amb els organismes oficials, per autoritzar el retorn de l' exili de la Xirgu. Tot sembla preparat per el seu retorn, però l'artista rep un atac frontal a través d'un article de César González Ruano, publicat al diari Arriba el 26 d'agost de 1949, i reproduït per tota la premsa nacional; la Xirgu decideix quedar-se a Sud-amèrica.[9][10]
Aquest mateix any es nomenada directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo, EMAD i directora de la Comedia Nacional de l'Uruguay: El 12 de novembre de 1949 en un acte públic celebrat al Teatro Solís, s'inaugurava oficialment la Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD) de Montevideo sota la direcció de Margarida Xirgu i amb l'assistència del President del Uruguai (1947-1951 i 1955-1956) Luis Conrado Batlle Berres i de l'Intendent de Montevideo Andrés Martínez Trueba(més tard també President de l' Uruguai (1951-1954)). La Xirgu es nomenada directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo i codirectora de la Comedia Nacional de l' Uruguay.
Al seu costat es van formar actors de la talla de Amelia de la Torre, Cándida Losada, Enrique Diosdado i Alberto Closas. a la Comèdia Nacional de l'Uruguai al Teatro Solís de Montevideo a una jove China Zorrilla a Romeu i Julieta ,Somni d'una nit d'estiu i Bodas de sangre .
L'any 1953 es gradua la primera promoció de la Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD) de Montevideo, els millors actors d'aquesta, i successives promocions, passen a engronsar, com a becaris, les files de la Comedia Nacional.
L'any 1956 La Xirgu celebra les Noces d'or amb el teatre, a l'edat de 68 anys, i ho fa amb una activitat frenètica representant diverses obres durant aquest any. L'1 de febrer de 1957 dimiteix de la seva triple funció de directora de la Escuela de Arte Dramático Municipal de Montevideo i d'actriu i directora escènica de la Comedia Nacional del Uruguay, en solidaritat amb els alumnes, als quals se'ls vetava de formar part de la comissió gestora, no obstant representarà els compromisos adquirits amb anterioritat. Xirgu deixa la Comedia Nacional.
Darrers anys
L'any 1959 l'artista obté la carta de ciutadania uruguaiana.[11]
L'any 1962 L'artista ha d'ésser intervinguda quirúrgicament de la qual es recupera, tot i la gravetat d'aquesta, ràpidament.
En el 1965 es nomenada Presidenta de la Comisión Honoraria de la Casa del Actor, una casa de descans per els actors retirats i Directora del Teatro de Verano de Punta del Este (el qual es construirà al costat de la Casa del Actor).
EL 1966 rep un homenatge al Casal Català de Buenos Aires. El teatre d'aquesta societat rep el nom de "Margarita Xirgu".
El mateix any, en motiu del 350 aniversari de la mort de Cervantes, Torna a dirigir a la Comedia Nacional, al Teatre Solís. El 31 de març de 1967 Margarida Xirgu dirigeix el seu darrer muntatge per a la Comedia Nacional amb l'obra Pedro de Urdemalas de Cervantes. Aquest mateix any, tot i la prohibició mèdica, dirigeix Yerma de Lorca a Massachusetts.
L'actriu moria el 25 d'abril de 1969 a Montevideo. És vetllada al Museo del Teatro de Montevideo. El fèretre està cobert amb una bandera catalana; fan guàrdia quatre joves del Casal Català, amb els seus vestits típics catalans i els seus estendards. L'enterren al cementiri del Buceo.
El 6 de maig del 1969 la Càmera de Senadors de la XL Legislatura, per unanimitat, expressava la gratitud de l'Estat uruguaià: «a la eximia actriz, catalana universal, presencia impalpable, de aquel trozo de arte maravilloso de la Madre Patria, cuya trascendencia y proyección repartió por el mundo y por nuestro Uruguay».[12]
Així mateix es va disposar que l'Escuela Municipal de Arte Dramático, de la qual Margarida va ser fundadora-directora, dugués el nom d'Escuela Municipal de Arte Dramático Margarita Xirgu. També un dels carrers de Montevideo, duu el nom de Margarita Xirgu.
El novembre de 1977 Ángel Curotto i Miquel Ortín, com a representant de l'Academia Nacional de Letras de Uruguay, va escriure al President de la Generalitat de Catalunya l'Honorable Sr. Tarradellas, demanant-li que sol·licités la repatriació de les despulles de Margarida Xirgu.
Les restes de Margarida Xirgu van ser repatriades per la Generalitat de Catalunya a Molins de Rei, el seu poble natal. Al novembre de 1988 l'Ajuntament de Molins de Rei va retre homenatge a Margarida Xirgu, amb una colla d'actes que varen començar el 25 de novembre i que finalitzaren el 18 de desembre del mateix any, amb l'acte d'enterrament de les seves restes mortals portades des de el cementiri del Buceo de Montevideo; L'Ajuntament de Molins de Rei va construir un monument funerari dissenyat per Miquel Planas i inspirat en el neolític mediterrani, en forma de talaiot. En un pedestal darrera de la làpida del mausoleu, es va gravar la frase: "No soñar, no esperar, no creer en alguna cosa, es como no existir". Aquest epitafi es extret d'unes declaracions de l'actriu fetes a l'Argentina l'any 1956, quant un periodista emplaça a la Xirgu a que doni el nom d'algun dels seus alumnes-actors, com exponent d'una nova generació d'intèrprets, Margarida fonent-los a tots en un mateix anhel, respon:
«Sin ilusión, sin fe no he podido trabajar nunca. No soñar, no esperar, no creer en algo es como no existir. Y yo, por suerte, para salvarme de la angustia de lo inexistencial, tuve siempre fe, creí en Dios, en la criatura humana, en la libertad, en el arte. Por eso vivo y sobrevivo a todo cuanto es negación. Y por eso me siento hoy nueva, renovada en mis ilusiones, puestas íntegramente en todos mis alumnos sin excepción, deseando que triunfen estos compañeros míos que llegan mañana...»
Teatre
Medea i el teatre romà de Mérida
Al llarg d'un viatge cap a Badajoz, l'any 1926,[13] la Xirgu es deturà a Mèrida. Allà l'artista s'enamorà del seu del teatre Emèrita Augusta i inicià l'intent de fer representacions teatrals en aquest lloc. Abans que Margarida una altre actriu, Maria Guerrero, havia intentat d'oferir també representacions al teatre romà de Emèrita. El propòsit va frustrar-se perquè Maria Guerrero pretenia muntar l'espectacle fins i tot amb decorats de cartó, i el conservador del teatre s'hi oposà tenaçment. Els primers intents de la Margarida no fructificaren.[14]
Més endavant arran de l'estrena d'El Otro de Miguel de Unamuno, en una tertulià la Xirgu expressà el seu interes de muntar una peça clàssica, tot recordant una representació que va fer a les ruïnes de Chapultepec de "Elektra" l'heroïna de Sòfocles revivida per Hofmannsthal. L'anhel de l'actriu és recollit per els contertulians i Unamuno indica que si la Xirgu vol representar una tragèdia de Sèneca, ell està disposat a traduir-la-hi. Margarida tria Medea i proposa que s'estreni al teatre romà de Mérida.[14]
En dues setmanes Unamuno, de forma totalment desinteressada, entrega a l'actriu el text traduït. Rivas Cherif pren la iniciativa i comença els contactes amb José Ramón Mélida co-descobridor i conservador del teatre. En principi el senyor Mèlida també es mostra hostil als projectes de la Xirgu; però el seu pensament canvia radicalment quant l'actriu li expressa el desig de fer l'obra sense muntar cap tipus d'escenografia.[14]
EL 18 de juny de 1933 s'estrena l'obra amb la Xirgu en el paper de Medea i Borràs en el de Jasón. El teatre aplega més de 3.000 espectadors, entre ells el president de la República Azaña, alguns dels seus ministres com el de Instrucción Pública, el director de Bellas Artes, l'alcalde de Madrid, l'ambaixador d'Itàlia (que entregà una corona com a regal de Roma a Mérida) i destacades personalitats de la intel·lectualitat i de l'art. La representació fou un èxit notable.[14]
Unamuno escriu : «jo no he fet res més que fer parlar Sèneca en castellà. Sèneca no féu res més que explicar la història de Medea. Però Margarida Xirgu ha fet Medea. Ha convertit aquest personatge, imaginari o real, en un ésser viu que s'apodera de nosaltres en cos i ànima».
El Festival de Mérida nasqué , així, com el Primer Festival d'Art Clàssic, dins del Cicle d'Expansió Cultural organitzat per el Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes,[15] amb un pressupost de de 50.000 pessetes. Fruit de la conjunció dels interessos: el de Margarita Xirgu, per a representar als clàssics en aquest teatre; el de Cipriano de Rivas Cherif per programar espectacles a l'aire lliure, convertent el teatro en un excel·lent instrument cultural que pot ser disfrutat i comprès per totes les classes socials[16] i el de Fernando de los Ríos, ministre d'Instrucción Pública y Bellas Artes, de contribuir al renaixement del teatre dramàtic.
Aquesta Medea tornaria a representar-se el 1934 en el mateix escenari, durant la Semana Romana que inclogué, amés, l'Elektra de Hugo Von Hofmannsthal, en versió d'Eduardo Marquina, així com concerts simfònics i danses clàssiques a càrrec de la Banda Republicana, Fet que demostra que el Festival de Mérida nasqué amb vocació de continuïtat.[13]
Cinema i televisió
La Xirgu no es va sentir mai satisfeta del seu treball davant les càmeres, fins a tal punt que no dubtaria a manifestar públicament: «Prefereixo ser segona actriu en el teatre que "estrella" en el cinema». Margarida feia palès el seu escàs entusiasme pel setè art, perquè, per a ella, l'important era la paraula, el gest, l'emoció,...
El 1909 Margarida Xirgu interpretà en el cinema "Guzmán el Bueno", d'Enric Giménez director d'escena i Fructuós Gelabert director de fotografia, produïda per "Films Barcelona". La pel·lícula tenia 350 metres, que equivalien a 10 minuts de projecció en la pantalla i es va rodar en 8 dies.
El 1910 (encara que altres fonts asseguren que va ser abans, el 1907 o el 1908) interpretà les pel·lícules La muerte del tirano i Violante (la coqueta) amb Enric Giménez, dirigits per Narciso Cuyás i produïdes per "Iris Films".
El 1915 rodà La Reina Joven dirigida per Magí Murià amb guió adaptat per Àngel Guimerà de la seva obra homònima teatral i produïda per "Barcinógrafo, S.A.". la Pel·licula ha arribat als nostres dies restaurada pel Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca. La durada es de 50 minuts.
El 1916 va interpretar la pel·lícula El nocturno de Chopin, dirigida per Adrià Gual i amb Fructuós Gelabert com a director de fotografia i produïda per "Hispano Films". La pel·lícula va ser rodada en 4 dies La pel·lícula va tenir una longitud de 1.700 metres.
També de 1916 és la pel·lícula El beso de la muerte amb Magí Murià i Alberto Marro com a directors, amb Fructuós Gelabert com a director de fotografia i produïda per "Barcinógrafo". Ha arribat als nostres dies restaurada en el 1996 pel Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca. La durada es de 66 minuts.
El 1916 Margarida Xirgu interpretà el film Alma torturada de Magí Murià com a director, Salvador Castelló com a director de fotografia i produïda per "Barcinógrafo". Ha arribat als nostres dies restaurada en el 1996 pel Institut Valencià de Cinematografia La Filmoteca en col·laboració amb la Filmoteca Española. La longitud de la pel·lícula es de 1.500 metres. La durada es de 61 minuts.
També s'atribueixen a Margarida Xirgu les pel·lícules: Sacrificio del 1914, El amor hace justícia del 1916 i El golfo del 1917.
A principis de 1938 Margarida Xirgu va començar a rodar en la ciutat de Jesús María de la Província de Còrdova, a l'Argentina, l'obra lorquiana Bodas de sangre. Va ser un film sonor, dirigit per Edmundo Guibourg i amb adaptació de l'obra homònima de Federico García Lorca, amb Roque Funes com director d'il·luminació i de fotografia, produïda per la productora Argentina C.I.F.A. (Compañía Industrial Filmadora Argentina), que la distribuïdora Cinematográfica Terra va estrenar en el cinema Monumental de Buenos Aires el 16 de novembre de 1938 i que es va exhibir només durant 13 dies. La durada és de 1 hora i 44 minuts. Ha arribat als nostres dies restaurada per la Filmoteca Española i va ser recuperada pel periodista granadí i investigador lorquià Juan Luis Tàpia, que la va trobar en perfecte estat en un centre documental de Buenos Aires.
La Xirgu es negà reiteradament a actuar en televisió, Però a l'Uruguai és visitada per un dels millors directors de TV, Narciso Ibáñez Serrador i finalment el 1958 Margarida Xirgu grava a la Televisió Argentina des de el 4 de novembre fins el 30 de desembre La casa de Bernarda Alba adaptada a la televisió per Chicho Ibáñez Serrador, i La dama del alba d'Alejandro Casona, dintre del cicle "España y su teatro".
La Xirgu es negava a ser dirigida per un altre que no fos Chicho. amb Ibáñez Serrador va gravar per la TV Argentina, també tot el repertori de García Lorca i obres com La loca de Chaillot de Jean Girodoux o El zoo de cristal de Tennessee Williams.
Premi Memorial Margarida Xirgu
Un jurat reunit a Molins de Rei atorga anualment des de 1973 el Premi Memorial Margarida Xirgu a la interpretació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina.[17]
Memorials a Margarida Xirgu
- Escultura dedicada a la gran actriu de teatre feta per l'escultor Eudald Serra. Es troba a la plaça del Canonge Colom, al Raval (Barcelona), davant del teatre Romea. Al terra prop de l'escultura hi ha la inscripció: "A la gran Margarita Xirgu, actriz de inmaculada historia artística, lumbrera del teatro español y admirable creadora", de Federico García Lorca.
- Exposició dedicada a Margarida Xirgu. Durant gairebé dos mesos, del 18 de març al 16 de maig de 2010, el Museu de Badalona va realitzar l'exposició "Margarida Xirgu. De Badalona a Punta Ballena", amb la col·laboració dels descendents de l'actriu i de l'Institut del Teatre de Barcelona. En motiu d'aquesta es va publicar una extensa biografia.[18]
- Escultura i plaça dedicada a l'actriu, davant del Teatre Auditori de Can Palots, a Canovelles. La plaça que se situa davant del teatre està dedicada a l'actriu, i l'any 2011, s'hi col·locà una escultura feta per un artista local. En aquesta escultura s'hi pot llegir un poema que Federico García Lorca li va dedicar a l'actriu.
Fons
El seu fons es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta d'uns 4.000 documents entre complements, indumentària (4 peces senceres), fotografies i un seguit de documents de caràcter patrimonial molt variat (invitacions, targetes postals, correspondència, retalls de premsa, 4 capses ( amb uns 2.000 retalls de premsa, ) programes de mà, medalles, etc. El fons ingressà l'any 1970 en una primera fase fruit del donatiu del Sr. Miguel Ortín, marit de l'actriu, i el 2001 es va complementar amb una altra aportació de material per part de la Sra. Ramona Ortin, neboda de Miguel Ortin. [19]
Referències
- ↑ «Partida de naixement de Margarida Xirgu i Subirà» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). margaritaxirgu.es. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 2,0 2,1 La Xirgu i la dissortada Irene Polo
- ↑ Biografia de Margarida Xirgu. Diari uruguaià La República
- ↑ Antonina Rodrigo. Biògrafa. Entre els seus diversos llibres biogràfics, s'hi compta el llibre Margarita Xirgu y su teatro publicat el 1974, El 1994 el llibre es reeditat amb informació nova.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 el meu avi: Margarida Xirgu (programa monogràfic de TV3)
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ EMAD i COMÈDIA NACIONAL DE L' URUGUAI
- ↑ Concepción "China" Zorrilla de San Martín (Montevideo, Uruguai 14 de març del 1922-) actriu. És filla de l'escultor José Luis Zorrilla i néta de l'escriptor Juan Zorrilla, "el poeta de la Patria", com el defineixen els llibres de text uruguaians. Ha traduït moltes obres de teatre i cançons de grans comèdies musicals.
- ↑ 1949 EL POSSIBLE ANY DE TORNADA DE L'EXILI
- ↑ La Xirgu, entre la historia y la leyenda, article de Javier Villa a el Cultural.es , 15/05/2008
- ↑ Biografia de Margarida Xirgu. Diari uruguaiàLa República
- ↑ COM VA MORIR MARGARIDA XIRGU
- ↑ 13,0 13,1 Medea, traducción: Miguel de Unamuno, Apèndix, pàg.89
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 MEDEA
- ↑ Juan Aguilera Sastre y Manuel Aznar Soler. ‘Cipriano de Rivas Cherif y el teatro español de su época (1891-1967)’. Publicaciones de la Asociación de Directores de Escena de España, 1999
- ↑ Mª Carmen Gil Fombellida. Rivas Cherif, Margarita Xirgu y el teatro en la II República. Fundamentos, Monografías RESAD, 2005
- ↑ Premis Memorial Margarida Xirgu
- ↑ Foguet, Francesc. Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena. Biografies badalonines, Badalona, 2010
- ↑ Manual de l'Investigador del MAE
PDF
Enllaços externs
- Pàgina dedicada a Margarita Xirgu
- MARGARIDA XIRGU, la desterrada. Programa el meu avi de TV3
- La 'maledicció' de la Xirgu, article en un bloc dedicat a l'escultura a Margarida Xirgu al Raval de Barcelona.